Projecte econòmic de Figueres: Demà, macarrons
El diner es queda en poques mans i no es genera classe mitja que multipliqui el diner, tal com passa al centre de Salt, com també passa a La Jonquera
No estàs malalt, has arreplegat un refredat, un refredat fort, tens una calipàndria
La boscúria ennegrida pel foc del juliol verdeja arran de terra
Amics, coneguts, saludats i interessats em menen i em comminen a escriure sobre la situació peremptòria de l´Ajuntament figuerenc.
Aquest cap de setmana ha fet bo, però diu que vénen pluges i vent del sud, cosa rara.
El fum és la guerra, i el tabac, la munició. El problema és que la batalla es lliura a casa dels no fumadors. Lluita a mort, o tot o res. I la pugna que perd l'emoció: el resultat està amanit.
Quan una causa qualsevol necessita la proclamació oficial d'un "Dia de..." és que alguna cosa no rutlla.
Figueres fa pujada. I encara que tot el que puja, baixa, la ciutat fa de mal pedalar. De l'Aigüeta a la Muntanyeta, només són planers els carrers transversals.
Els noticiaris diuen que ha nevat. I és cert, però el Canigó no és el Canigó.
A Barcelona, l´alcalde s´ha empescat tornar a convertir la ciutat en seu olímpica, trenta anys després.
No és gens d´estranyar que la cultura del caneló hagi fet tanta fortuna a Catalunya, i més que en podria fer.
Probablement, a Catalunya el tantsemenfotisme és superior al sentiment antitaurí.
El diner es queda en poques mans i no es genera classe mitja que multipliqui el diner, tal com passa al centre de Salt, com també passa a La Jonquera
Ni 100 embarcacions de Proactive Open Arms detindran el descontrolat flux migratori. El Sud està en venda o es terra cremada
Es trist que qualsevol fulla que es mogui a partir d´ara a la ciutat s´hagi d´interpretar, políticament, en clau d´eleccions municipals
