El dia dels treballadors

El dia 1 de maig, se celebra la festa del treball, una jornada reivindicativa que aprofiten els sindicats per exigir millores laborals, però que, amb els anys, s’ha vist reduïda a crítiques en contra el sistema capitalista i la patronal en particular.

Tothom sap que l’origen de la diada són les manifestacions obreres als Estats Units, concretament a Chicago, el 1886, on varen morir 38 manifestants. Cal recordar que, malgrat pagar un preu tan alt, no va ser en va i varen aconseguir el primer objectiu de les protestes, que era dividir el dia en 3 parts, concretament 8 hores de treball, 8 d’oci i 8 de descans. Han passat gairebé 140 anys d’aquells fets i molts poden pensar que les coses no han canviat gaire, que seguim amb una jornada de 8 hores pencades. Però cal posar en valor que les condicions de les feines han canviat. Hi ha més controls, molta consciència en seguretat, vigilància mèdica, equips de seguretat i complements que no haguessin ni somniat aquells esforçats obrers que, a finals del segle XIX, treballaven en llocs insalubres, jugant-se la vida, sense proteccions i que sense prou feines festes ni vacances.

"Pugen joves que prioritzen el temps lliure, més enllà de les vuit hores aconseguides pels vells americans, que els costa treballar en altres horaris o dies de festa, per desesperació d’empresaris"

Ningú diu que no siguin lícites les protestes i les reivindicacions actuals, que tot ajuda a millorar, no s’ha de baixar la guàrdia, que sempre hi ha espavilats que es volen aprofitar, però, penso que hem arribat a un punt en què s’exigeix molt i s’ofereix menys.

No és, només, el greu problema que tenen les empreses per trobar treballadors especialitats, que tinguin ofici, que sàpiguen el que remenen, seny i sentit comú. El problema va més enllà, ja que es generalitza a tots els nivells i no es troba ni tan sols personal de base que vulgui treballar i encara menys que sigui competent i amb ganes. Pugen joves que prioritzen el temps lliure, més enllà de les vuit hores aconseguides pels vells americans, que els costa treballar en altres horaris o dies de festa, per desesperació d’empresaris que, a part de buscar el negoci propi, també generen un moviment financer que fa girar la roda econòmica que, ara, sembla alentida. Em pregunto que, si la cosa no canvia, arribarà un moment en què tothom tindrà molt de temps lliure, però ningú tindrà ingressos suficients per mantenir el nivell de vida que les modernitats exigeixen i el sistema públic no podrà mantenir-nos.

El dia 1 de maig, s’ha de celebrar el dia dels treballadors, i tant! Els que, dins les seves possibilitats es fan necessaris a les empreses, els compromesos, els trempats, que n’hi ha, els que, en definitiva, són el pal de paller de la nostra societat. A tots ells, feliç i merescuda diada.