Opinió | Editorial

El MIC, benzina per a un turisme en creixement

El torneig de futbol base és benzina per al turisme empordanès, com ho és l’esport en general, la cultura, la gastronomia, el paisatge, el bon temps...

El  MIC, benzina per a un turisme en creixement.

El MIC, benzina per a un turisme en creixement. / David Subirana

Aquesta Setmana Santa, veure riuades de nens i adolescents vestits amb xandall ha estat molt fàcil arreu de la Costa Brava i en altres poblacions interiors de la comarca com Figueres, Bàscara o Vilamalla. Eren equips de futbol d’arreu del món que participaven en la vint-i-dosena edició del MICFootball (MIC - Mediterranean International Cup). Un torneig internacional de futbol base que va organitzar més de 1.000 partits a 40 seus de les comarques gironines, 9 de les quals de l’Alt Empordà: Figueres (Estadi de Vilatenim, Marca de l’Ham i Estadi Albert Gurt), l’Escala, la Jonquera, Llançà, Castelló d’Empúries (Camp del centre i Aeròdrom d’Empuriabrava), Roses (Mas Oliva i La Vinyassa), Sant Pere Pescador, Bàscara i Vilamalla. El MIC és benzina per al turisme empordanès. Com ho és l’esport en general, la cultura, la gastronomia, el paisatge, el bon temps... La importància del sector serveis en l’economia de l’Alt Empordà és cabdal. Les xifres no enganyen i, de fet, l’experiència de la pandèmia va deixar ben clar el que comporta tallar l’aixeta del turisme a molts municipis. Ara, superats els efectes de la covid-19, la tendència creixent del turisme sembla molt clara tot i els dubtes que generen determinats factors econòmics i climàtics.

"Superats els efectes de la covid-19, la tendència creixent del turisme sembla molt clara tot i els dubtes que generen determinats factors econòmics i climàtics"

En primer lloc, l’augment dels preus que ha experimentat, una situació que si bé pot ser interpretada com un indicador d’èxit propiciat per l’elevat creixement de la demanda, podria acabar sent una amenaça per al nostre mercat si d’altres de més barats com pot ser Turquia, ja plenament recuperada, o Egipte en menor mesura per les conseqüències de la guerra a Gaza, resulten igualment atractius per als clients més sensibles als preus. D’altra banda, cal tenir en compte els efectes a mitjà i curt termini de la crisi climàtica que podrien fer perdre atractiu al sud d’Europa com a destí turístic, en favor d’altres zones amb climes més benèvols. Però segurament el principal problema a què s’enfronta el sector turístic és la falta de personal, un problema que està directament vinculat als sous i a les condicions laborals. Com també ho està a l’estacionalitat de la demanda i a un fenomen que es deriva d’aquesta, l’expansió dels habitatges d’ús turístic, que a les zones turístiques amb poca oferta residencial dificulta l’accés a un lloc per viure als treballadors turístics i repercuteix en els obstacles dels empresaris per trobar mà d’obra.