Opinió

Lluís Lupiáñez i els discursos sobre Figueres

«Els problemes d’ordre públic continuen aquí. I, per molt bon professional que sigui Lluís Lupiáñez, de moment aquí continuaran»

Jordi Masquef i Lluís Lupiáñez.

Jordi Masquef i Lluís Lupiáñez. / Gemma Tubert

Marc Verdaguer

Marc Verdaguer

Jordi Masquef té un discurs molt clar i directe sobre la seguretat. En canvi, a Agnès Lladó li agradava molt més parlar de la necessitat d’invertir en polítiques socials per revertir les desigualtats existents a Figueres. I, en les darreres eleccions municipals, els figuerencs van ser molt clars. Prefereixen el discurs de Masquef. Una majoria dels figuerencs volen un ajuntament que, com va dir l’alcalde en la presentació del nou cap de la Guàrdia Urbana, tingui clar que «cal mà dura amb la reincidència». Aviat farà un any de les eleccions municipals, un any amb un govern municipal a Figueres que «va per feina» i un alcalde que diu obertament que ell no té «cap obligació d’ajudar a qui vingui aquí a viure del cuento». Els figuerencs l’aplaudeixen. Però els problemes d’ordre públic continuen aquí. I, per molt bon professional que sigui Lluís Lupiáñez, de moment aquí continuaran. La baralla entre dos «vells coneguts de la policia, amb nombrosos antecedents» a la plaça de l’Estació de la tarda abans de la seva presentació, va deixar clar que Lupiáñez encara té molta feina al davant.

Des d’un ajuntament, es pot projectar una imatge més o menys contundent. Però ni amb els discursos més durs, els delictes no desapareixen de la nit al dia. Per millorar la vida a les ciutats calen, efectivament, bones polítiques de seguretat. Però també més plans de cohesió social o noves lleis que van molt més enllà de les competències dels ajuntaments. Però, sobretot, cal temps. I, en el cas de Figueres, cal deixar treballar a Lluís Lupiáñez. A ell, a la resta d’agents de la Guàrdia Urbana, als serveis socials, als educadors de les escoles, a les associacions que treballen en la integració dels immigrants, a les que treballen per formar joves sense estudis... Res se soluciona de manera ràpida. Els canvis arriben amb temps i amb un treball constant que va molt més enllà de les paraules i els discursos. Per molt contundents que siguin.