Fa unes setmanes, els matins en arribar a la redacció de l’EMPORDÀ, ens trobàvem una parella que havia passat la nit dormint sobre uns cartons prop de la porta. Veure gent dormint al carrer a la seva ciutat és una de les imatges que més mal fa a una alcaldessa?
No només a una alcaldessa, crec que ens hauria de fer mal a tots. Per desgràcia, crec que veure gent dormint al carrer és una cosa que anirà en augment en els mesos que venen. És un repte que tenim al davant, tant les ciutats grans com les mitjanes. És veritat que, a Figueres, ens trobem en una situació complexa, perquè som una ciutat fronterera i amb tren.
Vol dir que els sense sostre de Figueres són «gent de pas»?
Hem de diferenciar entre gent que pernocta a la ciutat i està de passada o gent que, directament, que s’estableix aquí. Això ho vam veure molt clar durant la pandèmia, quan vam obrir el pavelló Rafel Mora per acollir gent sense sostre i ens trobàvem amb gent que anava cap a Galícia, altres que volien anar cap al sud o d’altres que estaven de travessia i volien anar cap a Europa i feien parada a Figueres. Per aquest tema, pel que fa a la Generalitat, sempre s’ha dotat de recursos a les capitals de província i ara, des de Figueres, hem fet una pressió important perquè vegin que hi ha altres ciutats que també tenim aquest problema.
Gent dormint al carrer quan, segons les dades de l’Ajuntament, aquest estiu a Figueres ha rebut molts turistes i la temporada ha estat bona per a comerciants i restauradors.
Ens trobarem més amb aquesta situació de contrastos. En un marc de crisi econòmica evident, amb una inflació més que disparada, la pobresa no desapareixerà. És cert que venim d’una molt bona temporada turística, encara que sempre dic que la temporada hauria de ser tot l’any, però és que s’han fet molts esforços per part d’aquest ajuntament per poder tenir aquests resultats turístics. Amb l’obertura de la casa natal de Dalí crec que, de cara a Setmana Santa o l’estiu vinent, Figueres encara rebrà molts més visitants. Turistes i gent de la comarca, de la demarcació, de la resta de Catalunya. Hem de potenciar-nos de cara en fora, perquè Figueres té tot el potencial per fer-ho. A Figueres, passen coses meravelloses amb la col·laboració entre l’Ajuntament i Comerç Figueres amb moltes fires, amb la campanya «Figueres Dalí», el Saló dels Oficis per potenciar la formació dual.
«Passen coses meravelloses». Si és així, per què hi ha aquesta idea que Figueres és una ciutat en decadència?
És que Figueres no és una ciutat decadent. Ho nego.
Per què s’ha generat aquesta creença doncs?
Figueres és una ciutat víctima de decisions no preses i de decisions preses, de manca de valentia a l’hora de planificar i d’acomodament, perquè als anys vuitanta tot anava molt bé. Hi ha una part de la ciutat que s’ha quedat en aquests anys vuitanta. Hi ha una part de la població figuerenca molt autodestructiva i no som conscients que ens estem fent mal a nosaltres mateixos. A ningú més. Figueres és una ciutat amb molta confrontació política. A mi em sorprèn que s’omplin la boca de la necessitat de generar sentiment de pertinença i, en canvi, el discurs és tot el contrari. Sembla que malparlar de Figueres estigui de moda. I tant més que ho faci un figuerenc, que un figuerenc que ha marxat a viure a Barcelona i s’hi apunta perquè, insisteixo, està de moda fotre Figueres a caure d’un burro. Jo en aquest joc no hi entraré, perquè abans que alcaldessa soc figuerenca, estic orgullosa de la meva ciutat, me l’estimo i hi vull continuar vivint.
Fa uns dies el secretari general de Vox va venir a fer una passejada per la Marca de l’Ham. Li preocupa que tant repetir que Figueres està malament acabi sent un reclam perquè la ultradreta creixi a la ciutat?
A mi el que em preocupa és que la mala política s’instal·li a la ciutat de Figueres. A les xarxes, on m’han dit de tot, se sol acusar l’alcaldessa de no saber què està passant a la ciutat. No és cert, l’alcaldessa sap molt bé el que està passant a la ciutat. Simplement, perquè té més informació que la resta. Jo sempre he pensat que hi ha coses que s’han de publicitar, perquè és bo que se sàpiguen, i altres que no. El que no funciona s’ha de treballar amb discreció. I ho estem fent. Encara que l’alcaldessa no en parli i després siguin els que surten més en els titulars.
Titulars de notícies sobre baralles, seguretat, incivisme...
Un dels temes dels quals més s’està parlant és la seguretat. Què ha fet l’Ajuntament des de l’any 2019 fins ara? Anar dotant la Guàrdia Urbana de més agents, de més pressupost, de més eines... Què més ha fet l’Ajuntament? Treballar amb tota la resta de cossos policials com la Policia Nacional, per fer els controls d’estrangeria que es necessiten, amb els Mossos d’Esquadra per aconseguir, com ens ha dit molta gent, que aquest estiu s’han vist molts Mossos patrullant per la ciutat i per fer arribar a l’àrea metropolitana que Figueres i tot l’Alt Empordà són singulars en matèria de seguretat perquè tenim frontera, tenim costa...
Sembla que posar més policies als carrers sigui la solució a tots els problemes.
Fa poc, sense fer-ne cap publicitat, vaig patrullar durant cinc hores, de nit, amb la Guàrdia Civil i vaig veure clar que la ciutat de Figueres té un problema social. Perquè els problemes de seguretat són problemes socials. Les ciutats que són més segures són les que tenen menys desigualtats. I crec que hem de començar a fer aquest discurs, perquè la dreta, o l’extrema dreta espanyola i catalana, que també n’hi ha i a Figueres es veu en alguns discursos, fa un relat molt fàcil. Però on són les solucions? Què aporten? Què diran? «Fora la immigració»? Saben que no es pot fer. Què diran, que «els de fora ens roben el menjar»? És un discurs buit de contingut que s’aprofita dels problemes de la gent. L’Ajuntament fa el que ha de fer: dotar la Guàrdia Urbana dels recursos necessaris per fer la seva feina. Treballar amb la neteja, treballar amb la llum per evitar racons foscos, educar la societat perquè sigui corresponsable dels problemes d’incivisme...
Diu que Figueres té un problema social. La solució no seria invertir més?
La inversió social hi és. Els efectes són lents, amb la inversió social passa com amb l’educació, que es triga molt a veure els canvis. Però n’estem fent molta. En polítiques d’educació, d’ocupació i, evidentment, en habitatge. Quant de temps feia que a Figueres no es feia obra pública? Avui dia estem treballant les sol·licituds que han arribat pels dotze pisos de lloguer per a joves que l’Ajuntament va comprar, però també ja s’estan licitant els 51 habitatges de la zona dels Cendrassos. Habitatges de promoció pública que aniran destinats a gent normal. Hem treballat per un parc d’habitatge públic, no per a famílies vulnerables que és un altre circuit, sinó un parc d’habitatge públic que pugui ajudar la gent a accedir a un habitatge. Som molts conscients que no hi ha suficient oferta a la ciutat.
Hi ha molta diferència entre la demanda i l’oferta de pisos a la ciutat?
Ho hem vist clarament amb la presència a la ciutat, aquestes setmanes, de sis gravacions de sèries o pel·lícules. Recordo que la productora de la sèrie de l’Eva Longoria ens va dir que necessitava 100 pisos per allotjar els seus treballadors i vam pensar «però si no hi són». Si som una ciutat tan dolenta, com és que no tenim prou oferta per assumir tota la demanda de gent que vol venir?
Abans ha dit que Figueres ha estat víctima de decisions preses i decisions no preses. Exemples?
La ciutat de Figueres s’ha mirat molt el melic. És víctima de si mateixa, perquè no ha sabut sortir a fora i fer veure als altres les necessitats que tens. Si una cosa he fet en aquests tres anys, ha estat anar a picar a totes les portes. I en els propers mesos es veurà, però Figueres és una de les ciutats més infrafinançades per part de la Generalitat i l’Estat. Per això també Figueres pateix amb temes històrics com passos de nivell, enllaços de la història, el pas de l’N-II i un tema absolutament transcendent com és la zona nord-oest de la ciutat.
Com s’ha d’actuar en aquests barris?
És una zona amb un repte gegantí. Social, econòmic, educatiu, urbanístic... L’Ajuntament no té la capacitat de resoldre-ho, és inviable, no tindrà mai els recursos per poder-ho fer. Això és una acció de país que s’ha de creure que a Catalunya no podem tenir barris en aquestes condicions. Creure-ho i arribar amb una carretada de milions. Això s’ha traslladat ara a la Generalitat. Però fins ara no ho havia fet ningú. Ningú.
El tema dels passos a nivell tampoc el pot resoldre l’Ajuntament.
Igual. Els passos a nivell no ens els podem permetre. És una barrera per a la ciutat. Només cal veure una part i l’altra, la situació socioeconòmica és completament diferent. Si en lloc de mirar-se tant el melic, Figueres hagués anat unida i hagués parlat, hauria aconseguit moltes més coses. Ara bé, que Figueres té el problema que Barcelona queda molt lluny i una capital, com Girona, al costat que també estira cap a la seva banda. Repeteixo que en aquests tres últims anys he picat a moltes portes i, encara que no sigui ràpid, es veuran els resultats. La cessió de l’N-II està ben encarrilada i hi haurà un calendari per treure els passos a nivell.
Es parla molt del que haurien de fer o no han fet Estat i Generalitat. Però, tornant a les decisions no preses, què han fet malament els governs municipals de Figueres?
No s’han fet polítiques urbanístiques. La ciutat té un POUM que és del 1983 i del qual només se n’ha executat un 7%. Hi ha ciutats properes que van pel seu segon POUM i tu encara vas pel de l’any 82. Quan tu no evoluciones i els del teu costat sí, tu estàs involucionant. Figueres és una ciutat urbanísticament complexa. És molt compacta amb carrers molts estrets i poques zones verdes. La gent no se’n va de Figueres per la seguretat, se’n va de Figueres perquè no troba l’habitatge que vol. I se’n va al municipi del costat, a la primera corona, a cinc minuts en cotxe.
Com està el nou POUM: s’aprovarà abans d’acabar el mandat?
Sí. Crec que el gener es podrà aprovar. Serà molt important perquè hem de tenir capacitat per generar més espai residencial, amb més zones verdes, amb més habitatge unifamiliar en el sector, per exemple, dels Cendrassos i també podrem fer més espai industrial per captar empreses. A la gent li parles del POUM i desconnecta, ho veu com una cosa abstracta, però tenir-lo serà molt important per al futur de la ciutat.
