«A Figueres hem de ser implacables amb qui vingui a viure dels diners fàcils o del ‘cuento’»

Combinar ordre amb cohesió social, «hi ha drets, però també deures» i avançar en la transformació de la ciutat amb projectes d’infrastructures i equipaments, sense posar traves a la inversió privada, conformen el full de ruta de Jordi Masquef, alcalde de Figueres.

Figueres és una ciutat lletja?

No. En absolut. Alguna vegada, parlant amb la meva dona, ella volia que anéssim a viure a Vilafant en uns terrenys que eren de la meva àvia. Ella ens va deixar al meu germà i a mi els Camps d’en Mario, en una zona noble de Vilafant. Però, a mi, no em treuen aquí. M’agrada molt Figueres. He tingut la sort de viure sempre al centre històric. Al costat del Museu Dalí, de la Torre Galatea, de la plaça...

Així, no fem cas a Juliana Canet.

No cal entrar a discutir amb determinades opinions, que són sobreres, però el que em va sorprendre i agradar més va ser la reacció de molts figuerencs en contra dels comentaris d’aquestes influencers. Em va fer pensar que «no tot està perdut». I que l’orgull figuerenc existeix.

Tornem a la proposta de la seva dona d’anar a viure a Vilafant. Què es pot fer perquè les parelles joves, les que s’ho poden permetre, deixin de voler marxar de Figueres per anar a viure en una casa a Vilafant, Vilabertran, Peralada o Capmany?

Amb la pandèmia, s’ha produït un fenomen de ruralització accentuat. A Figueres, s’ha d’intentar fer una ciutat més amable, que doni resposta a les necessitats de la gent. Sobretot amb una tipologia constructiva diferent. La gent vol viure en cases unifamiliars i s’ha de buscar el sòl, perquè pugui ser així. S’està treballant en aquest sentit. Hi ha promocions en marxa, com per exemple l’ampliació de tot el sector Cendrassos o una altra a Vilatenim. I, per a aquells que volen pisos, hi ha el «mític» bloc del carrer Ponent on en un any tindrem un edifici de primer ordre totalment nou, a preu lliure i, en els pisos més alts, unes vistes espectaculars.

«En el bloc del carrer Ponent on en un any tindrem un edifici de primer ordre totalment nou, a preu lliure i, en els pisos més alts, unes vistes espectaculars»

En la desocupació d’aquest edifici del carrer Ponent es va fer tot de manera correcta?

Jo crec que sí. Però qui ho haurà de determinar és un jutge. Si a mi m’arribessin a revisar els mails, es veuria que nosaltres estàvem treballant per desallotjar tal com marca la llei. Però aquell dia, nosaltres únicament vam anar a acompanyar la propietat i la gent va marxar de mutu propi i firmant papers. A l’edifici, hi ha hagut molts problemes de convivència, drogues, baralles, incendis... Els veïns ara estan contents. I jo no entenc, i això és una queixa amarga, de com ha derivat en una demanda en contra de l’Ajuntament.

Parla de problemes d’ordre públic. El cap la Guàrdia Urbana s’acaba de jubilar i el seu segon ha anunciat que se’n torna als Mossos. Això hauria de preocupar els figuerencs?

No. Jo vull agrair els serveis prestats per l’inspector, una persona de 10, i també a en Jordi Panella que no es reincorporarà als Mossos fins al juliol i que encara ens ajudarà uns mesos. Però si res es torça, jo espero que el nou cap de la Guàrdia Urbana arribi la segona setmana de febrer. És un concurs de comissió de serveis i hem de veure com s’acaba de resoldre. Hem parlat amb una persona amb la qual crec, si tot s’acaba de concretar, que anirem bé.

El nou cap de la Guàrdia Urbana s’haurà de fer càrrec de l’ordre en una ciutat de més 47.000 persones. Són massa o encara en falten per arribar a 50.000?

Arribar a 50.000 empadronats ens ajudaria a rebre més ajudes econòmiques. Però la qüestió és que aquest 48.000 estiguin ben cohesionats. Soc dels que penso que en habitants hem fet un salt quantitatiu massa gran en massa poc temps. És molt complicat de cohesionar, perquè, socialment, hi ha dues o tres Figueres diferents. Cal molta pedagogia i, sobretot, educació. El futur comissionat d’educació és clau, perquè necessitem fer de Figueres una ciutat formadora que formi gent preparada per nodrir les demandes de les empreses. El que no podem tenir és gent pels carrers. Però, a vegades, quan veig nens jugant a les 10 i a les 11 de la nit a la plaça Catalunya, crec que s’hauria de fer pedagogia als pares.

«El que no podem tenir és gent pels carrers. Però, a vegades, quan veig nens jugant a les 10 i a les 11 de la nit a la plaça Catalunya, crec que s’hauria de fer pedagogia als pares»

Prohibit jugar a pilota.

És clar que la solució no només és prohibir jugar a pilota. Per això posem en marxa el projecte de patits oberts. Jo era el primer nen destraler que venia aquí a la plaça i els dos pals de ca la Lolita eren la porteria. O venia amb el monopatí i el guàrdia urbà me’l treia. Els nens han de jugar, però la convivència entre els que juguen, els que passegen i la gent gran s’ha de vigilar. Per això neix «patis oberts», perquè els nens juguin amb dinamitzadors. I ja no ens podran dir que només prohibim.

Parla de ciutat educadora i de cohesionar, però la gent aplaudeix més la seva imatge de «xèrif» que posa ordre. Com es combinen els dos vessants?

S’ha de fer molta pedagogia de la idea del col·lectiu, de la idea de comunitat, de pensar en els altres... Perquè la gent, avui en dia, és egoista i individualista. La seguretat s’ha de reforçar? I tant que sí. Però la gent també ha d’entendre que n’hi ha de més desafavorida que s’ha d’ajudar, que podríem ser qualsevol de nosaltres. Jo sé que hi ha molt gent gran, de Figueres de tota la vida, que ho està passant malament i per allò «del que diran» no demana ajuda. Però compte, hi ha gent que diu que jo no tinc cor, però hi ha drets i obligacions. Jo no tinc cap mena d’obligació amb aquells que venen aquí a viure del cuento o de la sopa boba.

«Hi ha gent que diu que jo no tinc cor, però hi ha drets i obligacions. Jo no tinc cap mena d’obligació amb aquells que venen aquí a viure del 'cuento' o de la 'sopa boba'»

I així què cal fer?

A una persona que ve d’un altre país, per exemple del Marroc o de Síria, se li ha de donar una oportunitat? Si vol construir-se un futur, doncs endavant. Però si ve aquí, perquè li han dit «vagi allà que hi ha la vida fàcil i els diners ràpids», doncs no. Hem de ser implacables. I si el poguéssim fotre fora, l’hauríem de fotre fora. A aquests malfactors i delinqüents reincidents que corren per aquí són indefensables. La setmana passada, els Mossos ens van dir que havien detingut un reincident i que si nosaltres, com a Ajuntament, fèiem d’acusació particular, entraria a la presó. I així ho vam fer.

Un dels seus antecessors, Joan Armangué, ha escrit molt sobre la gran càrrega social que té Figueres en contraposició als beneficis dels pobles del costat, que tenen polígons i urbanitzacions de cases. No hi ha manera d’impulsar una àrea urbanaque vagin de la mà?

Sempre podem fer com Girona i, com van fer ells fa un parell de mesos, seure en una taula amb els pobles del seu voltant i signar uns papers... Espero que els hi surti bé, però no hi crec. En el que crec és que les infraestructures previstes seran el que cohesionaran aquesta àrea urbana. Només que parléssim de Vilamalla, Vilafant, Santa Llogaia, Cabanes, Pont de Molins, Hostalets de Llers i Vilabertran, considerant que òbviament Vilatenim és Figueres i que ho podríem allargar fins a Vila-sacra, ja faríem una àrea prou atractiva. El territori es cohesiona amb les infraestructures. La gent vol comoditat, vol viure bé.

Doncs parlem d’infraestructures. Del tema ferroviari, del desdoblament de l’N-II, de la nova sortida de l’autopista. Continua convençut que aquestes grans inversions promeses per l’Estat són la gran oportunitat per transformar Figueres?

Espero que sí. Almenys una de les transformacions. Soc molt insistent amb l’estat, perquè compleixin amb les inversions. I en aconseguir-ne més. Per exemple, la Raquel Sánchez, la que era ministra de transports i va venir a la inauguració de la Casa Natal, ara és directora de Paradores Nacionales. I, continuant amb el castell, estem parlant amb Fortaleses Catalanes, que és qui gestiona les visites per millorar-ho. Ara mateix, si tu vols comprar una entrada per visitar el castell, has de trucar per telèfon. Ni tan sols es pot fer a través de la pàgina web...

I les transformacions?

Transformació ferroviària? Sí. I viària. I també pel ple va passar la humanització de l’avinguda Salvador Dalí. I estem en el tema del desdoblament de l’N-II en el cinturó de ronda, la nova sortida a l’AP-7 el tema de les vies del tren...

Algú li podria dir que tot això – transformació ferroviària, avinguda Salvador Dalí, desdoblament de l’N-II – ja li ve heretat de l’anterior govern. Del quadripartit d’Agnès Lladó. On és l’empremta de Jordi Masquef?

Sobre el govern anterior no vull ser dolent, per no generar conflicte. Però l’exalcaldessa, fins i tot, se’n va anar a fer un vídeo a les vies jugant amb l’ambigüitat amb aquella política de poca volada parlant del soterrament de les vies quan tots sabíem que ja no era possible. Jo vaig ser alcalde el 2018 i 2019 i, en aquell moment, defensàvem l’estació on és ara. Però el passat no et pot canviar i el futur, s’ha de planificar. Les posicions no són immòbils. Parlant amb en Joan Armangué, hem vist les oportunitats del projecte actual i –a diferència del vídeo de l’exalcaldessa o del senyor de la CUP, que no sabíem si era de la CUP o de qui era– ho vam defensar durant tota la tramitació del POUM. Jo crec que sí que serà un gran canvi per a Figueres i veiem l’oportunitat de millorar una de les parts més degradades de la ciutat.

«L'exalcaldessa se’n va anar a fer un vídeo a les vies jugant amb l’ambigüitat amb aquella política de poca volada parlant del soterrament de les vies quan tots sabíem que ja no era possible»

De tot això. Estacions, vies, avinguda Salvador Dalí, desdoblaments... Què és el primer que veurà un veí de Figueres?

El desdoblament de l’N-II.

Abans que la nova sortida de l’autopista?

Crec que serà coetani. La sortida de l’AP-7 s’ha acabat de redactar fa una setmana, perquè ens faltava tancar un acord amb Vilafant. L’inici de les obres seran, més o menys, al mateix temps. A finals d’aquest 2024 o, com a molt tard, principi del 2025.

Prop d’on ara s’aixeca l’actual estació hi ha la plaça de Braus. De moment, el projecte que tenien allà ha quedat aparcat?

Si ara no es fes res en aquella part de la ciutat, hauria de ser l’Ajuntament qui fos el dinamitzador, en canvi, el fet que la zona es dinamitzi fa que la gent vagi agafant posicions. Per fer un símil. Si s’acaba desencallant el tema de la Sala Edison, la qüestió serà tota la gent que anirà agafant posicions al voltant de l’Edison i la Rambla. Llavors serà perfecte, perquè l’Ajuntament no hi haurà de posar un duro i serà la iniciativa privada la que dinamitzarà el sector. Allà, al voltant de l’estació i la plaça de Braus, creiem que passarà exactament el mateix.

«Si s’acaba desencallant el tema de la Sala Edison, la qüestió serà tota la gent que anirà agafant posicions al voltant de l’Edison i la Rambla. Llavors serà perfecte, perquè l’Ajuntament no hi haurà de posar un duro»

Així la Sala Edison es desencallarà?

A veure, l’Ajuntament va passar d’una edificabilitat de 3.000 metres a una de 9.000 metres i el propietari diu que no, que no hi està d’acord, que en vol més. Ell havia presentat una instància de 10.000 metres. Estem pendents d’una reunió, però intentarem augmentar l’edificabilitat. Crec que en un termini d’un parell de mesos podrem saber si és possible. Ara bé, jo no sé res, però em diuen que el propietari està agafant posicions a la Rambla...

Una altra patata calenta és l’escola Carme Guasch. S’haurà de buscar un nou emplaçament perquè pugui anar més de pressa?

Aquests terrenys els va trobar, per ser justos, en Jordi Cabot, que era un gran tècnic, i l’anterior govern va fer la modificació del planejament que en permetia la construcció. Però, després, hi ha molts interessos creuats i, embolica que fa fort, ara hi ha un nou recurs al TSJC. Hem de valorar si ens allarguem en el temps o busquem un emplaçament alternatiu. Aquí, tot i que deia una cosa i en va fer una altra, l’anterior alcaldessa Agnès Lladó va fer el correcte amb el criteri de no fer el projecte constructiu sense saber del cert si l’escola anirà allà. Perquè podien acabar sent diners tirats.

Què faran?

Vull recordar a la gent que la competència per a la construcció d’escoles rau a la Generalitat. I ens foten el mort a nosaltres. És incomprensible que nosaltres no només hàgim de pagar una part de l’escola sinó que, a més, hem de fer de banc a la Generalitat. Aquest és un conveni que va firmar l’anterior govern que intentarem modificar.

Amb tot això ens ve a dir que la nova escola Carme Guasch està més lluny de fer-se que el tercer pavelló?

No, no. Jo soc una persona positiva. Crec que tindrem tercer pavelló i que tindrem escola Carme Guasch. I que la tindrem més d’hora que tard. I del tercer pavelló, encarregarem el projecte a una empresa que ha fet tres o quatre pavellons, un d’ells el de Tortosa, que són molt funcionals i ens agraden.

«Jo soc una persona positiva. Crec que tindrem tercer pavelló i que tindrem escola Carme Guasch. I que la tindrem més d’hora que tard»

Un pavelló que no serà barat...

Els pavellons valen molts diners, que la no gent no s’espanti, però són dos milions i mig o tres milions d’euros. Les coses valen molts diners i s’han de buscar reforços... Estem a punt de vendre una parcel·la de terreny al costat del camp de futbol del Figueres. Una parcel·la comercial molt interessant, que té façana a la carretera de Roses, a davant del Carrefour, que segurament estarà valorada entre un i mig i dos milions d’euros, per la qual ja s’han interessat diferents operadors. I ens hem de plantejar la venda d’altres actius que, potser, no són tan productius com haurien de ser.

Parlant de diners. Algú pot pensar que tres milions per a un pavelló és molt, però altres que 850.000 euros pel Casino Menestral, també?

Sí. Però torno al mateix d’abans. Hi ha zones que tu, com a Ajuntament, has de dinamitzar i altres que ho farà la iniciativa privada. Tornem a parlar del carrer Sant Pau. Jo no puc dir noms, però tots sabem perfectament qui és l’empresari que vol promoure la Sala Edison. O, també, hi ha un altre empresari que és propietari de la Hidro i de molts pisos a la plaça Triangular. Doncs, aquest empresari també està agafant posicions i, de fet, començarà a rehabilitar aquests pisos. Aquest sector, repeteixo, no farà falta que el dinamitzis amb diners públics, perquè ho faran els diners privats. En canvi, el sector del carrer Peralada, carrer Ample, carrer Sant Rafel no té perspectiva que hi hagi inversió privada. I, per tant, haurà de ser l’Ajuntament. I més en una institució singular com el Casino Menestral.

I la nova biblioteca? Es farà realitat al Parc de les Aigües?

Aquí estem parlant d’una infraestructura d’aproximadament deu milions d’euros. És Arxiu Comarcal, Arxiu Local i Biblioteca. Hem de parlar amb la Generalitat que, d’entrada, està en la línia de fer-ho. Ells paguen els arxius i de la biblioteca, una part. El que nosaltres volem, conjuntament amb la Diputació, és que la Generalitat augmenti aquest percentatge de finançament de la biblioteca ateses les especials característiques socioeconòmiques de Figueres. Ja hem parlat a bastament sobre el nivell d’estudis mitjà dels habitants de Figueres i, per tant, creiem que davant situacions desiguals hi ha d’haver solucions desiguals. No pot ser el «café para todos» i, per tant, intentarem que la Generalitat jugui fort per aquest nou equipament per a Figueres per fer-lo juntament amb la Diputació i amb fons propis de l’Ajuntament de Figueres. De moment, el que els hi proposarem és que, nosaltres els posem ja el terreny al Parc de les Aigües, i que ells comencin ja amb l’arxiu. Ja hem previst que allà també hi haurà d’anar la biblioteca i que s’han de construir espais comuns entre arxiu i biblioteca.

«Que la Fundació Dalí obrís un altre museu fora de Figueres nos seria un cop per a la ciutat, crec que seria una errada seva»

De diners tampoc van gens sobrats a la Fundació Salut Empordà?

A l’hospital de Figueres, es fan les coses bé, però estem infrafinançats. El grup de Junts per Catalunya ha fet una pregunta al conseller de Salut amb relació a aquest infrafinançament que ja és històric. És inconcebible que la Generalitat es comprometi a un finançament, pressupostat el 2023, i que al final et digui «d’allò que et vaig prometre, res». I acabem l’any amb dèficit i el pressupost desquadrat. Però, responent a la pregunta, la situació econòmica de la Fundació Salut Empordà no és complicada, perquè no és un dèficit estructural, és conjuntural. Si fos estructural de diferents anys, llavors sí que seria preocupant. Es prendran les mesures per pal·liar aquest dèficit amb alguns ajustos que, en principi, no afectaran els treballadors, però la qualitat assistencial és innegociable.

Canviant de fundació. Encara cou que la Fundació Gala-Salvador Dalí no enviés cap representant de primera línia a l’acte d’inauguració de la Casa Natal?

No ens va agradar. Però s’han d’anar cultivant les relacions i espero ser prou seductor per fer veure a la Fundació Dalí i al seu president que no s’entén la Fundació i el Museu sense l’Ajuntament. I menys aquest any que el museu celebra el seu cinquantè aniversari. Tinc molt bona relació amb la directora de la Fundació, que és una persona intel·lectualment espectacular, i he parlat tant amb el CEO com amb el president. Entenc que el 28 de setembre de 2024 no ha de ser una festa de Junts per Figueres, de Jordi Masquef, o del senyor Jordi Mercader. Ha de ser una festa de Figueres.

Si la Fundació obrís una nova seu en un altre lloc, seria un cop per a Figueres?

No. Seria un error de la Fundació.

Consulta aquí totes les notícies d'Emporda.info