I Masquef va haver de dir: «nens, no molesteu amb la pilota»

Si una cosa segur que no se li pot retreure a Jordi Masquef és que no li agradi el futbol. Però veure un exjugador de la Unió prohibint jugar a futbol a les places de Figueres és una mostra, una més, que la ciutat fa anys que arrossega greus problemes de convivència en l’espai públic. Problemes que Masquef ha decidit intentar solucionar afrontant-los de cara a cop de controls policials, multes i prohibicions sobre el que es pot fer o deixar de fer a la Rambla, a la piscina o als parcs i places de la ciutat. I, de passada, publicitant per tota mena de xarxa social que en el nou govern municipal «anem per feina». A l’espera d’idees transformadores o de grans projectes, que haurien d’anar més enllà de la imminent obertura de la Casa Natal de Dalí, els primers cent dies del govern Masquef deixaran com a imatges més representatives els controls conjunts de tres cossos policials a la Rambla o el camió de Fisersa emportant-se taules i barbacoes dels carrers dels barris del sector oest. Ara bé, imatges a banda, tot i no tenir la força de cap fotografia, la prohibició de jugar a futbol a espais com la plaça Catalunya és molt més reveladora del que ha passat a Figueres en els últims anys. O, potser, des de bastant més enllà dels últims anys.

« Pot semblar banal, però no ho és perquè hi ha determinats espais emblemàtics a la ciutat que han d’estar impol·luts i on jugar a pilota i el passeig a peu del veí a vegades són incompatibles», va explicar Masquef en una valoració, a través d’Instagram, dels seus primers mesos al capdavant del govern municipal. No es tracta només del clàssic «nens, no molesteu amb la pilota». És molt més. Es tracta d’una renúncia. La dimissió d’una societat que no es veu capaç de recuperar una Figueres on, sense que això trenqui la convivència, en una mateixa plaça hi pugui haver tres jubilats fent-la petar asseguts en un banc, pares i mares passejant amb els seus nens petits i mitja dotzena d’adolescents jugant a futbol en una porteria amb dues motxilles fent de porteria. Una imatge impossible? Potser no, en un poble més petit. Però, sent sincers, molt més complicada en la Figueres actual.

La solució? Que no juguin a futbol. Que es quedin tancats a casa, amb el mòbil o la play (els que puguin), o que el xutin la pilota en els entrenaments del seu equip federats (també els que s’ho pugui permetre). La hiperactivitat de Masquef per rebaixar les tensions de convivència a la ciutat és una bona notícia per als figuerencs, però per eliminar les baralles amb ganivet al mig de la Rambla no hauria de ser necessari prohibir que els nens juguin a futbol. Si es prohibeix tot, segur que no hi ha problemes. Però llavors tindríem els carrers i les places buides de gent. I, per molt que es vulgui i es vagi repetint, Figueres no serà mai Copenhaguen, ni Catalunya la Dinamarca del Sud. Aquí, i s’ha tornat a veure amb l’Acústica, es vol poder gaudir dels carrers i fer vida a l’aire lliure. S’ha de poder passejar, anar a concerts, fer-la petar i sí, també, jugar a futbol. Si no pot ser al mig de la Rambla, que sigui en una pista poliesportiva municipal, ben cuidada i oberta a tothom. L’incivisme s’ha de combatre. Sense miraments contra qui altera la convivència, però aquesta lluita no hauria d’obligar un alcalde exfutbolista a haver de dir «nens, no molesteu amb la pilota».