Jordi Masquef recupera l’alcaldia amb una majoria històrica

Flaires, intuïcions i lectura de moviments estratègics. També revisió de missatges més o menys enigmàtics en els perfils de les candidatures a les xarxes socials o una simple visualització de qui envoltava els alcaldables en els actes organitzats. Al final, però, només les urnes confirmen o trenquen previsions. A Figueres, diumenge, els resultats van tornar a enlairar Jordi Masquef, alcaldable de Junts, a la part més alta dels resultats. I encara que les enquestes, pròpies i alienes, ja marcaven una tendència d’èxit, la realitat d’una majoria aclaparadora de tretze regidors en un plenari de vint-i-un, diu molt de la revolució política que ha sacsejat la política figuerenca.

A la terrassa de l’Hotel Ronda, diumenge a la nit, no hi cabia ni una agulla. Just dos dies abans, a l’acte de tancament de campanya celebrat a la plaça de Catalunya, una antiga convergent ho tenia clar: «Quatre anys després, tornarem a la plaça de l’Ajuntament per fer entrar en Jordi per la porta gran», tot recordant l’episodi del juny del 2019, quan després del triomf electoral, l’acord a quatre bandes entre ERC, PSC, Guanyem i Canviem va sumar per treure’l de l’alcaldia.

Per això, i no per cap altra cosa, després de saber que acabava de fer història amb una victòria pletòrica a les urnes, Masquef tenia temps de dir, suat i emocionat, que manté un gran «respecte per les aliances. M’heu sentit a dir molt sovint que considerava legítim el pacte a quatre, perquè quan jugues a aquest joc i coneixes les regles, saps que et pot passar com el que em va passar a mi el 2019. Hi ha una cosa que és més forta que tu: no pots anar contra la voluntat majoritària de la gent i no pots obviar la realitat».

Per a qui tornarà a ser alcalde de la ciutat que el va veure néixer quan tot just feia un any que el país havia recuperat la democràcia municipal, atrapar el terreny perdut «era una qüestió de temps. S’ha treballat bé des de l’oposició, amb la poca visibilitat que hem tingut. Si sumem els mèrits que hem acumulat i els desmèrits de l’acció de govern, dels quals no ens podem sentir contents, dona aquesta majoria amplíssima. Compte, però, que quedi clar, la situació de l’Ajuntament de Figueres és la que és. No prometem solucions miraculoses, aportarem molt de treball, molt d’esforç i, entre tots, serem un govern obert i transversal. I hi haurà mà estesa amb qui vulgui sumar per al projecte de Figueres. Per nosaltres, tant siguin pactes com acords puntuals per aprovar pressupostos o ordenances, estarem oberts a parlar. La gent, el que vol ara, més enllà de sectarismes i polítiques de bàndols, és que tots sumem. I aquest crec que és el missatge que ha calat més en la ciutadania».

L’alcaldable que serà alcalde també va tenir paraules d’agraïment per «l’elegància» de les dues trucades que havia rebut per part dels seus dos principals oponents, l’alcaldessa Agnès Lladó i el vicealcalde Pere Casellas.

Per a trobar un èxit electoral tan potent com aquest, hem de recular a l’any 2011, quan la CiU de Santi Vila va enlairar-se amb una majoria de dotze regidors.

Agnès Lladó: «Ha guanyat l’abstenció, el 53% del cens no s’ha sentit interpel·lat a votar»

Marc Verdaguer

«Si hi ha hagut un guanyador incontestable ha estat l'abstenció»