La salut és només un dret humà?

La salut és un dret de les persones que permet gaudir de la vida. Cada any, el dia 7 d’abril, se celebra el Dia Mundial de la Salut per commemorar la creació de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) el 1948, que la vetlla i en té cura.

I què és la salut? La resposta pot ser múltiple i variada, perquè el concepte i la seva definició han variat amb el temps, segons qui la fa i qui en gaudeix. El 1948, l’OMS la definia com un complet estat de benestar físic, psíquic i social i no només com l’absència de malaltia. Més endavant se la va considerar com un dret humà fonamental, el principal objectiu social en tot el món i que requeria l’acció de molts altres sectors socials i econòmics, a més del sector de la salut (Conferència d’Alma Ata, 1978). L’any 1986, a la Carta d’Ottawa, se la considera com un concepte positiu que engloba recursos personals i socials, i una capacitat física adequada. És un recurs per a la vida quotidiana, però no l’objectiu de la vida en si. Permet a les persones portar una vida individual, social i econòmicament productiva. És un dret dels éssers humans i una responsabilitat col·lectiva, més enllà del sector sanitari. L’any 2009, en el discurs dels 60 anys de l’OMS, Alejandro Jadad, l’enfoca des del punt de vista de la capacitat de les persones o les comunitats per adaptar-se i fer front a desafiaments físics, mentals o socials que es presenten en la vida. L’any 2016, a la Conferència de Shanghai, es considera que la salut és un dret universal i un recurs essencial, un objectiu social compartit i una prioritat política.

Doncs bé, també s’ha de dir que cada persona té una percepció pròpia del que és la salut, segons la seva experiència vital i la seva cultura. Dos conceptes a tenir en compte són la salut subjectiva, que no sempre es correspon amb la realitat, perquè depèn de la percepció individual i està més relacionada amb els aspectes psicosocials. La salut objectiva reflecteix la capacitat de funcionament de l’organisme i és objectivable, per altres persones i/o aparells. Està relacionada amb els aspectes biològics o físics de la persona. Ara ja podem parlar del model biopsicosocial de salut. Aquest, té una visió holística de la persona, i està formada per tres components, els biològics, els psicològics i els socials. Salut i malaltia són el resultat de la seva relació.

Atesa l’evolució conceptual de la salut, avui dia podem destriar-la en salut física, que depèn bàsicament de la condició física, en salut mental, emocional i en social. La mental fa referència al funcionament del cervell, als aspectes cognitius, mentre que la salut emocional té a veure amb  l’estat d’ànim. Dit d’una altra manera és la capacitat de reconèixer i expressar els sentiments adequadament. Es relaciona amb l’autoestima i la gestió de les emocions. L’anomenada salut social es refereix a la capacitat de la persona per fer i mantenir relacions significatives i adequades amb els altres. Aquesta afecta les altres dimensions de la salut. Una mala vida social pot fer que una persona qüestioni el seu propòsit a la vida o se senti aïllat i no desitjat, i emmalalteixi. I podríem seguir parlant de la salut, però acabarem aquí, dient que la salut és quelcom més que un dret humà.

Consulta aquí totes les notícies de l'EMPORDÀ