Els trasplantaments d’òrgans

Seguint la iniciativa i directrius de la unió de federacions de trasplantats d’òrgans sòlids, avui tractarem els trasplantaments. Per què? Doncs per agrair la generositat de les persones donants, promoure aquesta donació solidària que salva vides i també per agrair la feina i el compromís dels professionals que ho fan possible.

En el trasplantament, se substitueix un òrgan malalt per un de sa, que prové d’un donant cadàver o viu. Per tant, sense donacions no hi ha trasplantaments. I es poden trasplantar cada cop més òrgans i teixits, per exemple, el ronyó, el cor, el pulmó, el pàncrees, el fetge, els ossos, els tendons, les còrnies, les vàlvules cardíaques o segments vasculars, pell, cèl·lules progenitores de l’hemopoesi (medul·la òssia), sang de cordó umbilical o sang perifèrica.

Per dur-ho a terme, es fa i segueix una llista d’espera. I n’hi ha una per a cada tipus de trasplantament i també n’hi ha per a adults i per a infants. Per incloure-hi una persona, cal que la solució a la malaltia sigui el trasplantament i que reuneixi uns requisits. Aquestes llistes les gestionen l’Organització catalana de trasplantaments (OCATT) i els equips que l’han de fer. La llista s’ordena per grup sanguini, gravetat, compatibilitat, talla o pes. També tenen en compte situacions especials. El temps d’espera és el que es tarda des que es fa el diagnòstic fins al moment del tractament. A aquest tractament, hi poden accedir les persones malaltes que el necessiten tant si viuen a Catalunya com a fora, sempre i que estigui indicat i es faci la derivació.

" Quan s’entra en la llista d’espera sempre s’ha d’estar localitzable i fent vida normal"

La seva urgència està classificada en tres nivells. La urgència 0 o prioritat nacional. Li és adjudicat el primer òrgan compatible disponible, ja que aquesta persona pot morir en poques hores, si no rep l’òrgan afectat. El defineixen els criteris mèdics i que el seu equip mèdic hagi sol·licitat la seva inclusió. L’urgent 1 equival a la situació crítica. S’elaborarà un informe mèdic des de l’hospital per informar a la resta de centres i es demana el seu consentiment. Se li adjudicarà el primer òrgan compatible de Catalunya i Balears quan s’ha acceptat aquest caràcter d’urgència. L’efectiu és l’estat normal a la llista, és l’habitual. S’adjudiquen pels criteris clínics i territorials, que s’apliquen simultàniament i de forma complementària. Quan s’entra en la llista d’espera sempre s’ha d’estar localitzable i fent vida normal. En rebre la trucada per fer el trasplantament, cal mantenir la calma, quedar-se en dejú, preparar la bossa i anar a l’hospital i fer un llistat amb la medicació actual i les al·lèrgies medicamentoses, tot i que aquesta informació pugui estar enregistrada en el seu historial.

Un cop fet el trasplantament, l’organisme pot rebutjar l’òrgan trasplantat. Per evitar-ho es disposa de medicaments immunosupressors. Els actuals redueixen les possibilitats de rebuig i milloren la funció dels òrgans trasplantats a curt i a llarg termini.

Un cop fet el trasplantament cal prendre’s la medicació (immunosupressors) tal com està indicat, tenir en compte els signes d’alarma que l’equip mèdic haurà explicat, i seguir les instruccions donades per l’equip mèdic sobre la medicació, l’alimentació, la prevenció d’infeccions i malalties, el sexe o l’esport.