Amb qui parlo?

Avui tractarem del TEA. Aquest acrònim ens defineix el trastorn de l’espectre autista. Dins d’aquest, del TEA, s’inclouen tots els casos d’alteracions del neurodesenvolupament. Inclou doncs els diagnòstics anteriors d’autisme, el trastorn generalitzat del desenvolupament no especificat, i la síndrome d’Asperger. Tots tenen en comú que hi ha una afectació de la capacitat de comunicació i la interacció social, la presència d’un patró de conducta molt repetitiva, cosa que pot fer-los destacar per situar-los per sobre de la normalitat en alguns aspectes intel·lectuals o habilitats manuals, perquè tenen molts coneixements i habilitats i ho apliquen molt bé. És a dir són veritables experts en determinats camps. Però també tenen un pensament molt rígid i una manera particular de processar la informació que capten amb els sentits.

Estem davant d’una neurodiversitat individual i això fa que el seu enfocament terapèutic hagi de ser també personalitzat, atenent les necessitats concretes conductuals, educatives i d’intervenció psicosocial, de comunicació i de tractament farmacològic, que serà específic per a cada persona afectada. Com és lògic també hi ha d’haver intervencions en el seu àmbit familiar. La família és la xarxa més propera i ha d’estar informada i formada en el maneig del TEA. Amb aquesta intenció es proporciona informació i formació als pares. També se’ls hi dona eines útils per fer front al trastorn, millorar l’adaptació i disminuir l’estrès familiar.

"Atesa la complexitat de les manifestacions d’aquest trastorn, és molt important que hi hagi un context psicoeducatiu comprensiu"

El TEA el pot presentar qualsevol persona, i no té relació amb la capacitat intel·lectual i la d’aprenentatge. I pot anar des d’uns mínims problemes de comprensió o de la limitació de la funció social i discapacitats que poden ser mínimes o arribar a ser molt greus. Si hi ha associada una discapacitat intel·lectual, aquesta també pot ser molt lleu o arribar a ser molt pregona. Però, per un altre costat, tal com hem dit abans, també poden tenir habilitats concretes i poden destacar per elles. Poden donar-se en les àrees artístiques o les del coneixement. Poden arribar a ser molt bons en els camps que ells escullen. Un altre tret que pot formar part del TEA és la possibilitat de tenir alteracions del comportament, de les emocions, de la ingesta alimentària, del son i també poden tenir una conducta autolesiva.

Atesa la complexitat de les manifestacions d’aquest trastorn, és molt important que hi hagi un context psicoeducatiu comprensiu. Com també és molt important, com s’ha dit abans, controlar que no hi hagi un elevat nivell d’estrès a la seva vida i en el seu entorn.

L’autisme és una manera diferent de percebre el món. De tots és sabut que, per conviure bé, cal tenir una mica de sensibilitat, la capacitat d’entendre i acceptar les diversitats i com no, una petita dosi de comprensió.

I com sempre a la vida, les relacions interpersonals fan de la interrelació un aprenentatge bidireccional. Les diferències entre les persones, no deixen de ser una font de riquesa, d’aprenentatge i de benestar emocional. Només cal una mica d’observació i sensibilitat per trobar-hi aquests aspectes positius en la relació amb persones que presenten TEA. Tenir contacte, escoltar i parlar amb elles ens obrirà la ment a una visió de la vida, que potser era desconeguda.

Consulta aquí totes les notícies de l'EMPORDÀ