Opinió

Walter Benjamin i la ultradreta a Figueres i l'Empordà

Figueres està plena de votants d’ultradreta o tots aquests vots són una expressió de malestar? Com la que, segurament, recorrerà Europa en les pròximes eleccions del 9 de juny

MAPA | Consulta els pobles de l'Empordà on més vots van sumar Aliança Catalana i Vo

Walter Benjamin.

Walter Benjamin. / Empordà

La setmana passada, Portbou i la Universitat de Girona van arribar a un acord perquè l’ajuntament altempordanès torni a ser patró de la Càtedra Walter Benjamin. Un nou impuls en l’estudi del filòsof mort el 1940 a l’hotel de França de la població fugint dels nazis el 1940 que, paradoxalment, arriba just després que Aliança Catalana i Vox sumessin gairebé 10.000 vots a l’Alt Empordà en les eleccions al Parlament de Catalunya. Uns resultats que van fer que la premsa de Madrid es recordés de la capital de la comarca: «Figueres, el laboratorio catalán de las extremas derechas...», titulava El País. Figueres està plena de votants d’ultradreta o tots aquests vots són una expressió de malestar? Com la que, segurament, recorrerà Europa en les pròximes eleccions del 9 de juny.

Tornem a Walter Benjamin i al que ens va deixar escrit. «El feixisme veu la seva salvació en donar a les masses proletàries recentment desproletaritzades no els seus drets, sinó una oportunitat d’expressar-se». Portem aquesta idea de Benjamin als temps actuals i, per entendre-ho millor, substituïm el «feixisme» que campava per Europa a la primera part del segle XX amb la ultradreta que la recorre ara i les «masses proletàries recentment desproletaritzades» per una societat catalana que veu com el seu món ha canviat. Donar suport a la ultradreta no els obrirà la porta a tornar a una Figueres amb vint mil habitants menys, plena de famílies que es coneixien de tota la vida i amb botigues i obradors tradicionals omplint els calaixos a cor que vols. La ultradreta no pot aconseguir que aquella Figueres, o aquella Catalunya, tornin a existir, però sí que ofereix la possibilitat que els que se senten emprenyats per com ha canviat el seu entorn protestin i cridin. Uns crits que no solucionaran res. Però que cada vegada seran més nombrosos i més forts. Fins que tots plegats entenguem que cal deixar de cridar i de buscar culpables, per començar a buscar solucions.