L’Alt Empordà: engreixar-se un 48% és bo?

A Catalunya hi viuen 8 milions de persones. Molt lluny dels famosos «Som 6 milions» popularitzats per les campanyes propagandístiques de la Generalitat en la dècada dels vuitanta. Llavors a Catalunya li costava molt guanyar població. Va passar dels 5.949.829 habitants de l’1 de gener de 1981 als 6.174.547 de l’1 de gener del 2020. Amb el canvi de segle, empentada per la immigració, va ser quan Catalunya va anar deixant lluny aquella mítica xifra dels sis milions. I, a un ritme encara molt més frenètic, l’Alt Empordà també va anar engreixant la xifra de 95.748 persones que vivien a la comarca l’1 de gener del 2000. Ara, tot i la frenada de noves arribades que va suposar la Covid, l’Alt Empordà té una població que supera clarament els 140.000 habitants (un 48% més). Això, amb les dades oficials. Realment, en un territori fronterer i amb una economia molt bolcada en els serveis i el turisme de temporada, les persones que avui viuen al conjunt dels 68 pobles altempordanesos poden ser bastants més.

Ser molts és un problema? No. Almenys, no pel simple fet de ser-ho. La pregunta ha de ser una altra. Catalunya i l’Alt Empordà tenen els serveis bàsics - sanitat, educació, habitatge, cossos de seguretat... - dimensionats per 8 milions i gairebé 150.000 persones respectivament? O, potser, les escoles, els hospitals i el país en general tenen capacitat per absorbir les necessitats de menys gent.

Agafant per bones les dades oficials, si a l’Alt Empordà viuen ara 142.000 persones, vol dir que la seva població s’ha engreixat un 48% en poc més de dues dècades. Algú va pensar si això seria sostenible? La mala digestió d’aquest engreix, barrejada amb altres realitats com la dissonància entre el creixement dels salaris i el de la inflació o la falta d’horitzons laborals clars per a les noves generacions, són algunes de les principals llavors de les tensions socials. Les actuals. I les que vindran.