Població i sostenibilitat a l'Alt Empordà del futur

La darrera actualització dels padrons municipals ha deixat l’Alt Empordà amb un total d’habitants o, dit de manera més exacte, de veïns empadronats, de 146.552. Un 53% més dels que hi havia a la comarca a principi d’aquest segle, 95.748 habitants segons el padró de l’1 de gener de 2020. A banda de la seva importància estadística, la dada posa sobre la taula una sèrie de preguntes i reptes que no s’hauria d’ignorar. L’Alt Empordà té els serveis dimensionats per a aquesta població? L’augment de població, en gran part producte de la immigració, s’ha gestionat bé tenint en compte els efectes de la crisi financera del 2008 o les incertes actuals? En un article amb motiu del 45 aniversari de l’EMPORDÀ, celebrat aquest 2023, el Cap d’Estadística de l’Ajuntament de Figueres, Miquel Planas, feia referència a les estimacions sobre la direcció que agafarà aquest creixement demogràfic en els anys vinents. «L’IDESCAT publicà el 2021 unes projeccions de població segons les quals l’Alt Empordà tindria l’any 2046 una població que va dels 126.450 habitants, en un escenari baix, als 186.204 habitants, en un escenari expansiu». escriu Planas en l’esmentat article. Un apunt que, permet, repetir les preguntes anteriors. Arribat el moment, l’Alt Empordà tindria els serveis dimensionats per a una població 186.204 persones? L’augment de població, que gran part arribaria producte de la immigració, es podria gestionar bé socialment?

Parlem d’immigració i cohesió social, en un debat empès per l’extensió del populisme en els ambients polítics d’arreu d’Europa, però un context continuat de creixement demogràfic també hauria de provocar altres reflexions. Començant pels mateixos conceptes de «creixement» i «decreixement» en termes econòmics, de consums i de despesa energètica. L’accés a l’habitatge, l’escassetat d’aigua, el canvi cap a un model d’energies renovables, els nivells d’atur, el model turístic, el desgast ecològic del territori... Tots ells són debats que no es poden deslligar de la realitat de ser 146.000 habitants, 186.000 o 200.000 vivint en una comarca que, a més, és terra de pas per la seva situació geogràfic i de gran recepció de turistes pel seu clima i paisatge.

146.552 altempordanesos: quaranta municipis de la comarca guanyen habitants en el darrer padró