Viure "del cuento"

Pocs governants parlen tan clar. Observin: «Hi ha gent que diu que jo no tinc cor. Jo no tinc cap mena d’obligació amb aquells que venen aquí a viure del cuento o de la sopa boba». I afegeix: «A una persona que ve d’un altre país, per exemple del Marroc o de Síria, se li ha de donar una oportunitat? Si vol construir-se un futur, doncs endavant. Però si ve aquí perquè li han dit: ‘vagi allà que hi ha la vida fàcil i els diners ràpids’, doncs no. Hem estat implacables. I si els poguéssim fotre fora, els hauríem de fotre fora».

Si fossin preguntats sobre l’autor o autora de tot el reproduït, és molt probable que la resposta majoritària es decantés per Sílvia Orriols, alcaldessa de Ripoll, si es té en compte que al llarg d’aquesta setmana s’ha parlat molt de la capital del Ripollès, de la ultradreta independentista catalana que hi governa, de posar bastons a les rodes en matèria d’empadronament i que fins i tot el govern d’Espanya, així com també la Comissió Europea, s’interessen per la política municipal que es practica amb relació a aveïnar els que fora de l’espai de llibertat, seguretat i justícia (ELSJ) de la Unió Europea hi arriben. La contesta seria quasi induïda per l’atmosfera mediàtica negativa que s’ha creat interessadament al voltant d’una edil elegida democràticament i per la tipologia de les respostes que abans s’han reproduït.

Amb tot i això s’ha de dir que l’autoria de les manifestacions reproduïdes correspon a l’alcalde de Figueres, en Jordi Masquef, militant de JxCat, i que el mitjà que l’ha entrevistat ha estat el Setmanari l’Empordà, que li ha donat portada i tres pàgines interiors de la mà dels periodistes Marc Verdaguer i Santi Coll. Un interviu d’alt voltatge periodístic tant per les preguntes fetes com per les respostes obtingudes. Serà per això que dijous passat Diari de Girona se’n va fer ressò. Perquè és difícilment millorable la qualitat intrínseca de la conversa reproduïda si tenim en compte el periodisme que es dona en aquestes contrades. Domini complet de la realitat figuerenca per part de les dues parts i un nivell de categoria u pel que fa a l’alcalde Masquef en les seves respostes.

«A Figueres hem de ser implacables amb qui vingui aquí a viure dels diners fàcils o del ‘cuento’»

Vaig conèixer Jordi Masquef al Cercle Sport Figuerenc que presideix l’empresari i amic Pere Padrosa fa dos o tres anys llargs. Hi vaig anar convidat pel think tank El País de Demà que, nascut a Poblet el 2019, liderava l’enginyer Antoni Garrell. Eren temps de gran desconcert atesos els fets d’octubre de 2017 i de gran preocupació per l’esdevenidor en el conjunt de Catalunya. Aquest grup va aconseguir agrupar sense cap més fórmula que l’estima i l’amoïnament pel país a persones de pensament desigual com ara Antoni Fernández Teixidó i Roger Montañola (liberals, integrats a Lliures), o Ramon Espadaler i Albert Batlle (democratacristians, d’Units per Avançar). També hi van assistir polítics provinents de l’òrbita convergent com ara Marta Pascal, Carles Campuzano, Jordi Xuclà, Marta Pigem o Lluís Recoder. Altres noms vinculats al col·lectiu foren Josep Soler (director de l’Institut d’Estudis Financers català), l’exregidor del PSC de Barcelona Ramon García Bragado, la professora de la UAB Carme Casablanca, el sociòleg Oriol Homs, el filòsof José María Lozano i el jurista Antoni Bayona. En un determinat moment, varen decidir trepitjar el territori i donar-se a conèixer. Doncs bé, en aquella reunió a l’Sport de Figueres, l’avui alcalde Jordi Masquef es va apropar per saludar-me. Em va agradar el gest.

Com bé deia l’altre dia el company de pàgina d’opinió Temi Vives Rego, «en totes les agendes polítiques el tema de la immigració és un tema central» donat que «assumir els nivells d’immigració actuals comença a ser difícil de gestionar i sectors de la societat cada cop més amplis se senten incòmodes, quan no en perill». Així deu ser a tota la Unió Europea, com a mínim, quan a la darrera de les seves cimeres va decidir endurir les condicions d’entrada pels migrants. La percepció dels europeus, com deia Meritxell Comas fa dos dies en aquestes pàgines, és que hi ha massa immigrants per metre quadrat, encara que ella s’ho preguntés retòricament en el títol de l’article. Aportava una xifra: el 60% dels catalans, segons el baròmetre del Centre d’Estudis d’Opinió del Govern de la Generalitat, creu que efectivament hi ha massa ciutadans de països tercers a casa nostra. Hi afegim que la immigració a Espanya procedeix principalment del Marroc, l’11,49%, Romania, el 8,96% i Colòmbia, el 6,58%. En els darrers anys, el nombre d’immigrants que viuen a Espanya ha augmentat en 950.994 persones, un 16,14%.

Subscriu-te per seguir llegint