«Un bon pregó festiu de la Santa Creu de Figueres ha d’interpel·lar la gent»

Carles Pujol Aupí és el pregoner de les Fires i Festes de la Santa Creu de Figueres. Nascut a la ciutat el 1965. Periodista. Va treballar a Ràdio Popular de Figueres, Cope FM i Cadena 100. Fa divuit anys va fundar Tramuntana TV, mitjà que dirigeix. Conductor habitual d’actes públics, farà el pregó inaugural de la Santa Creu aquest dissabte, a les set de la tarda.

Viu i treballa a Figueres. Segurament és un dels ciutadans més escoltats pels seus veïns aquests darrers anys, ja que la seva veu inconfusible i el seu saber fer acompanyen moltes activitats de tots els àmbits. La ràdio és la seva passió i la música la seva afició. Forma tàndem amb Josep Serra amb la proposta lúdica Radio Cassette Nigth. Veure’s de pregoner l’ha sorprès i no amaga que té clar allò que no s’ha de fer davant de la multitud, sobretot després d’haver assistit a dotzenes de pregons a la plaça de l’Ajuntament.

Com li prova això d’haver estat escollit pregoner de la seva ciutat?

Ha estat una sorpresa que, d’entrada, impacta. Em truca un dia l’alcalde per demanar-me si el puc anar a veure a l’Ajuntament. Pensava que era per feina i, quan soc allà, em diu «hauràs de preparar un pregó, el pregó de Fires. Hem pensat que t’agradarà». I ara ve la part bona. Sí, em va agradar molt saber-ho, però aquell dia tinc un casament! Una cerimònia a la Bisbal, amb la neboda de la meva parella. És clar, estava convençut que, enguany, després de molts anys, em perdria per primer cop el pregó de la Santa Creu. I no només no me’l perdré, sinó que em toca a mi fer-lo!

Un gir de guió important en la seva vida: d’estar darrere a ser el protagonista. Nerviós?

No, nervis, no. Afortunadament, pujar a escenaris i estar davant de la gent per dir alguna cosa ja fa anys que ho faig. Evidentment, fer-ho davant d’una plaça plena és un repte. Tinc el precedent d’haver fet el del Cafetó, abans de la pandèmia, també per Fires, i m’ho vaig passar molt bé. No vull dir que hi hagi la mateixa gent, però quasi, perquè darrerament el pregó del Cafetó ha tirat més que l’oficial.

"No serà un pregó crític, ni un rotllo. Vull dir coses amb les quals la gent se senti identificada. El principal repte és que la gent no estigui parlant, que t’escoltin pel que dius"

Què són per a vostè les Fires?

Sempre m’han agradat molt. De petit, recordo les carrosses i les guerres de confeti. D’adolescent, tinc al cap les barraques. I, des del punt de vista professional, tant des de la ràdio com ara des de Tramuntana TV les he viscut molt de prop, amb molt d’entrellat. Crec que la gent té les seves fires, no té un conjunt d’actes, però sí que n’hi ha uns quants que et marquen i que en diferents etapes de la vida t’identifiques amb una sèrie de coses.

Faci’m cinc cèntims de coses que l’hagin marcat, recents o en la seva infantesa...

Per mi, viure deu dies de festa és un goig. Hi ha coses que m’agraden més i coses que m’agraden menys. Hi ha activitats que les filmo amb molta alegria i altres que no em diuen gairebé res... Dels primers records hi ha anar amb els pares o els avis als cavallitos. Aquell cavall que quan eres petit veies tan gran, que pujava i baixava i tu donant voltes... I moltes coses més que potser apareixeran en el pregó.

Què no ens dirà en el pregó?

No parlaré de coses que no toquen: política, per exemple. Parlaré de fires i de Figueres, en positiu. No serà un pregó crític, ni un rotllo. Vull dir coses amb les quals la gent se senti identificada. El principal repte és que la gent no estigui parlant, que t’escoltin pel que dius, segurament dins d’un teatre és més fàcil, però en una plaça ja costa més. Un bon pregó festiu ha d’interpel·lar la gent.

Consulta aquí tota la informació de les Fires i Festes de la Santa Creu de Figueres 2024

Enyora que les atraccions de fires hagin marxat ja fa anys del centre estricte de la ciutat?

No, no ho enyoro i per edat ja no em toca anar-hi, només per feina. A més, musicalment, no m’agrada allò que se sent a les atraccions. En el meu record també hi tinc els autos de xoc allà on ara és la plaça de Catalunya. Des de les parades s’escoltava música mol més xula que la que sona ara, amb un estil reggaeton...

Si saltem a l’actualitat, quina seria per a vostè una agenda imprescindible de la Santa Creu?

Encara que sigui per l’evolució de l’edat, sempre m’agrada anar a alguna nit a veure actuacions de les barraques, del Rampell com es diu ara. Del programa d’aquest any, el concert dels Catarres és el que més em crida l’atenció. M’agrada també la proposta de la plaça Catalunya, més pensada per a la gent de la nostra edat. De fet, tindré la sort de participar i punxar a la Festa del Charly, em fa molta il·lusió ser-hi i, encara que no hagués estat així, hi hauria anat igualment com a client. També m’he apuntat el concert de Diversiones, que també ha fet el trasllat de barraques al centre, perquè el públic també s’ha fet gran... Ja veus que faig una tria musical, la música és una de les meves debilitats. De les altres coses, un dels actes que cada any m’ha agradat més és el de la Nit de la Cebeta. Va començar com una proposta molt petita i ha acabat donant molta vida al carrer. I, per descomptat, un acte que m’encanta i m’impressiona és la baixada del pilar caminant de la Colla Castellera des de Sant Pere fins a la plaça de l’Ajuntament. És una passada que recomano a tothom!

"Encara que sigui per l’evolució de l’edat, sempre m’agrada anar a alguna nit a veure actuacions de les barraques"

Ara fa divuit anys que va fundar Tramuntana TV, com veu i com viu el món des del forat de la càmera? Té una percepció diferent de les coses?

És una feina que m’agrada, però sempre dic que soc un home de ràdio i que m’agradaria tornar a la ràdio. Estar davant del micròfon és una activitat molt neta, directa... amb l’audiovisual t’emportes la feina a casa. Després de recollir material, ve la feina d’editar-lo i no sempre és fàcil ni ràpid. La ràdio acostuma a ser l’instant, la tele va més enllà, et porta a un procés que no s’acaba quan l’acte finalitza.

El mite que diu que Figueres és morta queda superat per la realitat d’una agenda d’actes que és molt intensa durant tot l’any. Potser la nit sí que està un xic més de dol, no troba?

D’activitats, a Figueres, se’n fan moltes, no només ara per la Santa Creu. Cada setmana se celebren actes, conferències, presentacions, teatre... Per Setmana Santa tenim un Festival Còmic que ja voldrien ciutats més grans, l’Acústica és top, la Mostra del Vi i moltes coses més, potser més petites, però no menys atractives, com el Figueres es mou, la Ceba Negra... Els de la meva generació, parlant de la nit, segurament vam passar per una època més trista que l’actual, quant a varietat. Estàvem limitats a un Charly que era espai neuràlgic per a molta gent, la zona de bars de la plaça del Sol en els seus bons temps... De fet, Figueres no ha estat mai un nucli d’atracció nocturn, però, en certa manera, també ha mort Empuriabrava. Els temps canvien.

Consulta aquí totes les notícies de l'EMPORDÀ