La població de l’Alt Empordà, dades recents i alguns pronòstics

Fa unes setmanes la Generalitat informava que Catalunya havia arribat als 8 milions d’habitants, segons les estimacions de població fetes per l’Institut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT) a 1 de novembre de 2023. Es feia esment que després de l’aturada que va representar la crisi de la covid-19, la població catalana havia tornat a tenir un creixement ràpid, que s’explicava per l’augment de la immigració internacional. També s’indicava que aquesta era una fita comparable als 6 milions d’habitants de l’any 1987, tot i que la demografia del país havia canviat molt entre aquestes dues dates.

La darrera xifra oficial de població per l’Alt Empordà era de 144.926 habitants a 1 de gener de 2022, dels quals poc més de 47.000 vivien a Figueres. El creixement que havien experimentat la ciutat i la comarca al llarg d’aquest segle era d’un 30%, superior al del conjunt de Catalunya. Hom pot observar dues tendències, un creixement accelerat fins a l’any 2009 i una estabilització fins al 2015 per Figueres i el 2017 per la comarca, que iniciaven un nou creixement, només temporalment interromput per la crisi de la covid-19.

Respecte a les causes d’aquesta evolució, veiem que el balanç vegetatiu té un limitat efecte sobre el creixement poblacional. Fins al 2019 els naixements superen les defuncions per un marge limitat, però a partir d’aquesta data, la tendència s’inverteix i continua amb xifres negatives en l’actualitat, condicionat en part pels efectes de la pandèmia.

Les morts que segons el Departament de Salut van ser directament causades per la covid-19 a l’Alt Empordà va ser 137 l’any 2020 i 161 el 2021. Cal aventurar que el nombre de difunts va ser molt superiors perquè hi hagué morts als domicilis o causades per altres patologies, sobretot entre certs col·lectius com gent gran o vulnerable. Tanmateix, la incidència, tot i ser important, no va ser numèricament catastròfica. Cal assenyalar que aquesta pandèmia universal, comparable només amb la grip de 1918, va revelar la vulnerabilitat de la nostra societat, tan avançada en els aspectes mèdics i científics. Durant uns mesos l’única mesura per fer-hi front va ser l’aïllament, el confinament, les profilaxis, com cent anys enrere i, per extensió, com totes les pandèmies del passat. Les pseudomedicines, els rumors, les teories conspiradores i les desinformacions van exacerbar-se en aquest món del progrés, de les xarxes socials, de la comunicació i de la tecnologia.

Segons les darreres estimacions publicades per l’IDESCAT la població de l’Alt Empordà va tenir l’any 2021 un creixement natural de -185 (1079 naixements i 1264 defuncions) i un saldo migratori de 1.187 habitants, 825 dels quals provinents de l’estranger. Finalitzades les restriccions de moviment, aquesta tendència ha vingut augmentada l’any 2022, quan només a Figueres van empadronar-se 1.400 persones provinents de l’estranger, i el 2023. Passada la interrupció temporal deguda a la covid-19, ha tornat el creixement impulsat per la immigració procedent de l’estranger, que explica la situació actual.

Quines són les tendències que s’esperen de cara al futur? L’IDESCAT publicà el 2021 unes projeccions de població segons les quals l’Alt Empordà tindria l’any 2046 una població que va dels 126.450 habitants, en un escenari baix, als 186.204 habitants, en un escenari expansiu. La base de les projeccions són estimacions postcensals de població, a les quals s’apliquen supòsits que es tenen actualment sobre l’evolució futura de la fecunditat, la mortalitat i la migració. No és tan important si encertaran aquestes estimacions sinó el total que (avui en dia) es calcula que assolirà la comarca, sigui en un escenari de lleuger decreixement o al contrari, en un escenari de major optimisme.

El paper de les migracions

Sigui quin sigui l’escenari previst, les migracions tindran un paper important en el nombre i les característiques de la població empordanesa dels temps venidors. A l’Alt Empordà la població estrangera representava a 1 de gener de 2022 el 25% de la població total. La mitjana de Catalunya era de 16% i pel conjunt de les comarques gironines era del 20%. Dins la comarca, la capital Figueres té un 30% de la població immigrant i hi ha unes grans diferències entre municipis de la comarca, que tenen també correspondència en el seu dinamisme demogràfic.

Una de les principals conseqüències de la immigració és a la distribució per edats de la població. La piràmide d’edats de la comarca no és la típica piràmide invertida característica de les poblacions envellides. Indica, això sí, un nombre elevat de gent gran, el 19% del total, indicador de l’augment de l’esperança de vida que hi ha hagut en els darrers temps. A Catalunya, l’any 1987 l’esperança de vida al néixer era de 77,2 anys i ha augmentat a 83,6 anys el 2023. Com a resultat, les generacions de gent gran són cada vegada més nombroses, signe de les millores en les condicions de vida i de salut. Aquesta tendència anirà desenvolupant-se en els anys vinents però de manera més limitada, per raons purament biològiques. La població centenària a Catalunya l’any 2023 era de 2.538 persones, una fita mai aconseguida fins ara. Les administracions hauran de fer front a les necessitats derivades de l’envelliment de la població, sigui en oferta de places residencials com també a les prestacions socials, sanitàries i econòmiques a aquest col·lectiu que no deixarà de créixer.

Malgrat aquestes dades, el percentatge d’adults és del 65%, influït per l’estructura d’edats dels immigrants, que majoritàriament forneixen les franges en edat de treballar. Aquesta aportació, que afecta els grups d’edat més fèrtils també té conseqüències positives en la natalitat que estava en davallada en les darreres dècades.

La immigració no deixarà d’arribar a la comarca, mentre es mantinguin les causes socioeconòmiques que l’expliquen, tant d’expulsió dels migrants als seus països d’origen com d’atracció al territori d’acollida, amb una millor estructura laboral, de serveis i de drets i llibertats. Es fa difícil d’aventurar els ritmes de l’arribada d’immigrants, ja que tenen poc a veure amb les normatives estatals i més en causes profundes socials i econòmiques.

L’altre element que comporta una preocupació en l’actualitat és el despoblament en determinades zones del país, lligat a la desaparició de les activitats i a la manca de reemplaçament de la població. Sortosament, l’Alt Empordà escapa d’aquest fenomen, però hi ha alguns elements que mouen a la reflexió si observem la tendència en el que portem de segle. Pràcticament, la meitat dels municipis de la comarca tenen menys de 500 habitants, i van perdent pes específic: si l’any 2001 agrupaven el 7,5% dels habitants el 2022 han baixat al 5,6%. Una part és deguda al fet que alguns municipis han pujat a la franja de municipis fins a 2000 habitants, que han augmentat de població, però la tendència és clara i es veu reforçada en el fet que la població urbana, que viu a nuclis superiors a deu mil habitants ha passat del 53% al 61%.

A més de la tendència assenyalada del despoblament rural i la concentració de la població a les ciutats, s’observa una realitat en la distribució territorial de la població a la comarca: la concentració en els municipis de la costa, lligada a les activitats econòmiques del sector terciari, que han substituït en bona part el sector agropecuari com a sector impulsor de l’economia empordanesa.

Immigrants poc migrats

El terme immigrant s’utilitza per definir una persona que arriba a un territori per establir-se (Termcat) i no té cap caràcter pejoratiu. Es contraposa al terme emigrant, que defineix una persona que deixa un territori per establir-se a un altre. Els moviments de població, o migracions, són un fenomen demogràfic, econòmic i social que ha existit al llarg de tota la història i és causant de canvis, transformacions i progressos arreu del món. La moda del llenguatge políticament correcte ha generalitzat una proliferació d’expressions similars per definir les persones que han arribar a aquest país per establir- se, com «migrants», que té una menor precisió terminològica ja que no indica si van o venen i indueix que estan sempre en moviment o «persones migrades» que és incorrecte o directament ofensiu. No hauria de fer por anomenar les coses pel seu nom.

Mirant al futur per «col·laborar en el progrés de la nostra terra»

Subscriu-te per seguir llegint