146.552 altempordanesos: quaranta municipis de la comarca guanyen habitants en el darrer padró

L’1 de gener del 2000, l’Alt Empordà tenia una població de 95.748 persones empadronades en els 68 municipis. En la darrera actualització dels padrons, amb data del 2023, confirmats oficialment fa pocs dies, l’Alt Empordà s’enfila fins als 146.552 empadronats. Un 53% que a principi de segle i un 1,2% que en el darrer padró d’un any abans (144.926). Lògicament, Figueres és la localitat amb habitants, amb 47.879, i La Vajol el municipi menys poblat, tot i haver crescut més d’un 12% en un any: de 87 habitants a 98. El cas de La Vajol no és cap excepció. I, de fet, 48, dels 68 municipis de la comarca han guanyat població en aquesta darrera actualització; mentre 18 n’han perdut i dos, Navata i Vila-sacra, han oficialitzat un padró amb el mateix nombre exacte de veïns que tenien en l’anterior recompte.

Tot i el fenomen de ruralització posterior a la pandèmia i la manca de determinada tipologia d’habitatge a la capital de la comarca, el creixement de 1.626 habitants en un any l’Alt Empordà s’explica per l’arribada de nous habitants a Figueres. Empadronats de manera regular són 791 més amb un any fins a arribar a aquests gairebé 48.000 habitants dels quals parlava l’alcalde Jordi Masquef en una recent entrevista a l’EMPORDÀ. «Arribar a 50.000 empadronats ens ajudaria a rebre més ajudes econòmiques. Però la qüestió és que aquest 48.000 estiguin ben cohesionats. Soc dels que penso que en habitants hem fet un salt quantitatiu massa gran en massa poc temps», deia Masquef recordant, també, aquella antiga dicotomia entre els beneficis d’arribar als 50.000 habitants, més ingressos, i els costos de les tensions socials. Uns 50.000 habitants empadronats que, en cas de no haver-hi un canvi, Figueres assoliria més d’hora que tard en la línia de creixement sostingut que continua experimentant la comarca.

Dels 68 municipis, 40 han guanyat població en aquesta darrera actualització del padró. Ho han fet els tres més poblats - Figueres (47.879 habitants, 791 més), Roses (20.140. 233 més), Castelló (11.731, 120 més). Però també altres com Vilafant (80 més, fins als 5.642), La Jonquera (70 més, fins als 3.387), Peralada (44 més, fins als 2.018), Sant Pere Pescador (43 més, fins als 2.122) o Cadaqués (23 més, fins als 2.912).

En els darrers temps, però, el creixement de població també ha passat en pobles més petits. El millor exemple és la Vajol, el municipi més petit de la comarca, que ha passat de 87 habitants a 98 (11 més). Però, sempre per sota del miler d’habitants en total, hi ha els augments de Garriguella (50 més, fins als 972), Torroella de Fluvià (27 més, fins als 768), Maçanet de Cabrenys (26 més, fins als 750), Sant Miquel de Fluvià (25 més, fins als 833), Lladó (22 més, fins als 849), Borrassà (21 més, fins als 797) o Ordis (20 més, fins als 393). Per sobre del miler d’habitants hi ha els casos del Port de la Selva (30 més, fins als 1.045), Bàscara (25 més, fins als 1.059), Palau-Saverdera (23 més, fins als 1.495), Vilamalla (22 més, fins als 1.188).

En canvi, en el grup dels que perden població segons la darrera actualització del padró, destaca Llançà amb 66 habitants menys. De 4.905 a 4.839. El quart municipi més gran de la comarca, l’Escala, també té ara menys empadronats que en l’anterior actualització. De 10.520 a 10-478 (42 menys). Altres poblacions que han perdut habitants són Llers (29 menys, per quedar-se amb 1216), Portbou (24 menys, 1.066) o Sant Climent Sescebes (17 menys, 679).

Consulta aquí totes les notícies d'Emporda.info