L’extrema dreta ja no és una amenaça

La setmana passada, la Guàrdia Urbana i l’alcalde de Figueres anunciaven la detenció de l’home que va agredir dos treballadors i tres gossos a la protectora d’animals de la ciutat. Ho feien amb un reportatge fotogràfic del moment de la detenció, sota la pluja i entre matolls. Una posada en escena èpica, amb una espectacularització que podria formar part de qualsevol sèrie d’acció. No és la primera vegada que l’Ajuntament de Figueres recrea els fets informatius a través d’elements propis de la ficció bèl·lica o policíaca. El 9 de novembre passat, el consistori emetia un vídeo del desallotjament de l’immoble ocupat del carrer Ponent on, acompanyat de música èpica, apareixia Jordi Masquef representat com a gran salvador. Una narrativa comunicativa que no ens és aliena, ja que és pròpia de l’extrema dreta global: des de l’espot de campanya de Javier Milei a l’Argentina que simula una pel·lícula de superherois, a Santiago Abascal sobre el llom d’un cavall mentre sona la banda sonora d’El Senyor dels Anells.

Detenen l'home que va agredir dos treballadors i tres gossos a la protectora d'animals de Figueres

La utilització d’aquests elements propis de l’entreteniment i de l’extrema dreta, per part d’una administració pública, són preocupants. Els instruments de la ficció incorporats als fets informatius porten, necessàriament, a la deshumanització. L’operació és senzilla: en les imatges l’espectador (que ha deixat de ser interpel·lat com a ciutadà) deixa de reconèixer-hi els elements reals: les persones (que, al mateix temps, s’han convertit en mers actors) i les problemàtiques socials que les envolten.

No és arbitrari que a les imatges que empra l’Ajuntament per implantar aquesta estratègia comunicativa hi apareguin, sovint, persones racialitzades. Es tracta d’escollir aquests perfils per virar el relat cap a uns interessos determinats, no de representar la realitat. La maniobra és, també, senzilla, i la coneix bé l’extrema dreta: prendre la part pel tot. Quins són aquests interessos? Reforçar la percepció que els delictes només són comesos per persones immigrades. Quina és la realitat? El nombre de condemnats amb nacionalitat estrangera a Catalunya representa el 38% (INE, 2022). Mentre Masquef utilitza els mecanismes de la deshumanització i de la generació de notícies falses, les seves gestes són aplaudides a les xarxes socials, acompanyades per demandes d’execució o de deportació, de criminalització de comunitats senceres que, a Figueres, representen el 28% dels nostres veïns.

En un context de racisme i de fractura social creixents, la resposta de l’Ajuntament és fomentar aquests discursos d’odi i atiar la confrontació entre veïns. Més enllà d’extirpar-nos l’empatia, la deshumanització inserta en l’estratègia comunicativa de l’Ajuntament evita abordar la criminalitat com un problema real, que ens hauria de qüestionar com a ciutadans crítics i no com a espectadors que cal entretenir en un teatre d’ombres i disposar per participar de l’escarni i l’assenyalament. És més fàcil buscar bocs expiatoris que es troben en el punt de mira de l’extrema dreta i de la inseguretat que genera el racisme en les vides de qui el pateixen, que enfrontar-se al mirall. És més fàcil sembrar el temor entre veïns, entre figuerencs i figuerenques, que prendre la responsabilitat d’incidir en les arrels dels fenòmens socials, econòmics i, per tant, polítics que expliquen on som com a societat. Hem de deixar de parlar de l’extrema dreta com una amenaça. Aquesta viu acomodada i orgullosa en les pràctiques comunicatives d’aquest govern i en els seus interessos d’esqueixar i atemorir la ciutat.  

Consulta aquí totes les notícies de l'EMPORDÀ