Opinió

Vèncer la titulitis formant persones

"Fa anys, i molts, que defenso la necessitat superar la tendència de valorar excessivament els títols acadèmics i la formació forma"

Fòrum d'estudiants.

Fòrum d'estudiants. / Aniol Resclosa

Els catalans estem insatisfets amb la nostra feina. Segons el Baròmetre d’Opinió Pública, la professió ideal per als homes és enginyer, seguida a una distància considerable per metge, policia o bomber. La terna de les dones manté en un quasi empat entre infermera, professora i metgessa. D’entrada, pot deduir-se que una majoria dels majors de divuit anys d’aquest país, no encaixen amb l’ocupació actual perquè, en cas contrari, el nombre d’opcions seria força més ampli. Per altra banda, i a la vista d’aquests resultats, tampoc ens ha d’estranyar que molts dels nostres adolescents continuïn perduts a l’hora de traçar el seu futur educatiu, malgrat les fires, els certàmens i els salons organitzats en els últims dies a la comarca i arreu.

Està provat que els estudiants exploren i experimenten el món laboral i reflexionen sobre el seu futur acadèmic i professional a través de l’orientació, ja que poden aconseguir millors resultats en les seves ocupacions d’adults. Però també està comprovat que no és suficient encertar la feina, sinó que el mercat laboral cada vegada té més en compte altres característiques.

"En aquesta recerca de talent, destaca l’adaptació al canvi present en més de la meitat d’ofertes de feina estudiades l’any passat"

Precisament, l’estudi de la Generalitat ha coincidit amb l’estrena del nou Baròmetre de Competències i Ocupacions, impulsat per la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i Pimec. Aquest nou centre d’observació vol donar resposta a la gran pregunta de quines són les ocupacions més sol·licitades pel mercat, però, sobretot, quines competències demanda el teixit empresarial. En aquesta recerca de talent, destaca l’adaptació al canvi present en més de la meitat d’ofertes de feina estudiades l’any passat. També sovintegen la demanda d’autogestió, d’assumir responsabilitats, el treball en equip, l’acceptació de les crítiques o les capacitats de raonament. Són les anomenades competències toves, considerades com les habilitats humanes úniques enfront de la creixent automatització i tecnologia.

No podria estar més d’acord amb totes aquestes dades. Fa anys, i molts, que defenso la necessitat superar la tendència de valorar excessivament els títols acadèmics i la formació formal, i apostar pel desenvolupament integral de les persones amb altres aspectes importants, com les habilitats socials, emocionals o pràctiques. Haurà arribat el moment del canvi, em pregunto. Veurem.