Opinió

Lorca i el mestre

"La lectura d’Els últims secrets de Dalí permet descobrir alguns dels grans enigmes sobre el pintor"

Salvador Dalí i Marià Lorca, foto històrica.

Salvador Dalí i Marià Lorca, foto històrica. / Arxiu

No recordo l’última vegada que la presentació d’un llibre va penjar el cartell de complet a Figueres. I, menys encara, amb un aforament com el de l’Auditori Caputxins amb més de dues-centes places. El 6 d’abril passat, l’espai va ser insuficient per atendre l’interès despertat pel nou llibre del periodista Josep Playà, Els últims secrets de Dalí (Editorial Gavarres). Trenta-cinc anys després d’abandonar la política activa, l’exparlamentari i exalcalde de Figueres, Marià Lorca, s’ha confessat davant d’un autor «discret, persistent i rigorós», com destaca el també escriptor Sebastià Roig al pròleg.

"Lorca és de les poques persones que conec que parla de mestre a l’hora de referir-se a Salvador Dalí. Una denominació reservada a aquells grans artistes que destaquen per la seva habilitat creativa i el seu profund coneixement del món de l’art"

Lorca és de les poques persones que conec que parla de mestre a l’hora de referir-se a Salvador Dalí. Una denominació reservada a aquells grans artistes que destaquen per la seva habilitat creativa i el seu profund coneixement del món de l’art. És una mostra de l’admiració i respecte que aquest polític clarivident va tenir sobre el paper del figuerenc més universal en el futur de la ciutat, de la comarca i més enllà. Una virtut compartida amb els també exalcaldes Ramon Guardiola i Josep Fajol, i poques persones més en el seu dia. Només hem de resseguir el magistral relat que Playà fa d’aquelles primeres jornades de l’estiu de 1979 en què la majoria dels regidors de Figueres, de banda a banda de l’espectre ideològic, varen decidir retirar el nom de la plaça Gala - Dalí. La denominació de l’antiga plaça del Peix, que es volia recuperar, s’havia canviat només uns anys abans de la inauguració del Teatre – Museu. Una història surrealista, vista des d’avui i, segurament, fruit d’un «error de joventut democràtica», com més tard reconeixeria a l’autor un dels tres alcaldes que Figueres va tenir en només quatre anys, Eduard Puig Vayreda.

La lectura d’Els últims secrets de Dalí permet descobrir alguns dels grans enigmes sobre el pintor. Però, també obre una reflexió sobre el curtterminisme polític instaurat a Figueres que ha acabat desembocant en l’actual situació de la ciutat. Per sort, Marià Lorca s’hi va rebel·lar amb Salvador Dalí i el temps li ha donat la raó. Un exemple a seguir però, sobretot, una jugada mestra.