Portes giratòries en sentit contrari

Es parla molt de les portes giratòries en política. Segurament perquè, periòdicament, som testimonis muts del pas d’un polític amortitzat a un lloc com a alt directiu d’alguna empresa pública o privada, a conseqüència de la responsabilitat anterior. Res a dir, només faltaria, sempre que l’ocupador no s’hagi beneficiat de l’activitat pública del seu fitxatge.

Negar aquest retorn a la vida civil, seria un altre impediment per a un planter cada vegada més limitat. Els responsables dels partits són conscients de l’increment de dificultats a l’hora d’incorporar cares noves, de perfils atractius, a les llistes electorals. De fet, el camí invers a les portes giratòries, és a dir, el pas de l’empresa privada a la política és quasi una missió impossible. Si no, pregunteu a alguns responsables comarcals que, en les últimes municipals del mes de maig passat, varen rebre nombroses carabasses de reconeguts professionals malgrat oferir una aposta guanyadora.

"Que una reconeguda empresària tecnològica olotina i un popular home del temps hagin decidit fer el pas de cara als pròxims comicis és encomiable"

Aquesta situació fa que la majoria d’aspirants a càrrecs electes provinguin del sector públic. Hi ha una desafecció en el sector privat per entrar en la gestió pública. I això, que sovint és el gran afectat per les decisions d’una Administració que sembla viure en una realitat paral·lela, més preocupada en determinar els processos burocràtics que en la finalitat de les seves accions. Tampoc ajuda la imatge que la societat té de la feina política: segons un estudi recent del BBVA, tres de cada quatre enquestats assegura no sentir-se representat per l’actual classe dirigent, una proporció que s’incrementa encara més entre aquells que creuen que la corrupció s’ha instal·lat en els partits. Un càstig excessiu per a aquells que continuen fent vida política amb vocació de servei.

Aquest panorama descoratjador no ha estat impediment perquè alguns amics, coneguts i saludats hagin decidit fer el salt al llarg dels anys. Pocs, perquè es compten amb els dits d’una mà, continuen en actiu. La resta han decidit fugir tips de la mediocritat instal·lada i pel risc de naufragar professionalment. Que una reconeguda empresària tecnològica olotina i un popular home del temps hagin decidit fer el pas de cara als pròxims comicis és encomiable, però només és un pedaç per a una classe política que necessita recuperar la seva credibilitat i el seu prestigi. En cas contrari, com deia aquell, ja us ho fareu!

Consulta aquí totes les notícies de l'EMPORDÀ