Des de l’empordanet

Benvingut bisbe Octavi

«En aquestes properes setmanes, mentre vivim la Quaresma, camí cap a la Pasqua de Resurrecció, ens cal anar preparant els camins d’acollida del nou bisbe, després de dos anys de seu vacant»

El bisbe electe de Girona, Octavi Vilà, al Monestir de Poblet.

El bisbe electe de Girona, Octavi Vilà, al Monestir de Poblet. / Neus Bertola / Marina López

Mossèn Josep Taberner

Mossèn Josep Taberner

A finals de març, es compliran dos anys de la mort del bisbe Francesc Pardo Artigas, després de la llarga malaltia que el va tenir apartat del govern de la diòcesi de Girona. Ell, ja el juny del 2021, va complir els setanta-cinc aniversari del seu naixement, i llavors va presentar la preceptiva dimissió.

Aquesta setmana passada es va fer públic el nomenament de l’abat del Monestir de Santa Maria de Poblet, fra Octavi Vilà, com a nou bisbe de Girona. La seva consagració i entrada a la Diòcesi serà el diumenge 21 d’abril, a les cinc de la tarda, a la Catedral de Girona.

«Una gran bona notícia per a Girona» aquest nomenament d’un monjo cistercenc, nascut a Tarragona l’11 de desembre de 1961. L’administrador diocesà, Mn. Lluís Suñer, ha descrit el nou bisbe com un home «proper i servicial». També ha destacat el seu esperit cistercenc d’ora et labora (prega i treballa), i ha subratllat el seu vessant contemplatiu. «Ens ajudarà a caminar endavant, obrir-nos a l’Església, a la vida i a la societat».

Després de llegir diferents articles que ens parlen de la trajectòria de fra Octavi, tinc consciència que es tracta d’un intel·lectual, un bon escriptor, amb un marcat compromís social, d’un catalanisme profund i clar, de línia oberta en la línia del papa Francesc; també s’ha manifestat fins ara com un pacificador en les seves relacions, gens conflictiu i amb moltes ganes de fer comunitat.

En aquestes properes setmanes, mentre vivim la Quaresma, camí cap a la Pasqua de Resurrecció, ens cal anar preparant els camins d’acollida del nou bisbe, després de dos anys de seu vacant.

«Una quarantena de capellans de la diòcesi de Girona, entre els quals em compto, ja fa setmanes i mesos que havíem consensuat una carta a enviar al futur bisbe»

Una quarantena de capellans de la diòcesi de Girona, entre els quals em compto, ja fa setmanes i mesos que havíem consensuat una carta a enviar al futur bisbe. Ara, que ja hem conegut la seva identitat, en els pròxims dies se li enviarà al Monestir de Poblet. L’extensa carta repassa la bellesa de la nostra terra i la gran història que vivim com a ciutadans i com a cristians. Recorda que formem part d’una societat plural, i no sols pel turisme, sinó també per la immigració a casa nostra de tots els indrets del món.

Recorda la carta, que la pandèmia de la covid ha desballestat la societat i ha accentuat les desigualtats socials. Diu, textualment, la carta: «Trobareu una diòcesi actualment amb pocs preveres, amb una mitjana d’edat força elevada, amb poques vocacions, poques comunitats religioses i força envellides, pocs moviments evangelitzadors, poca participació dominical, poca transmissió de la fe de pares a fills, pocs sagraments, i amb força creients no practicants que se senten desvinculats de l’Església per diverses causes, i pel desprestigi ocasionat sovint per declaracions o postures extra-diocesanes».

Potser per aquestes raons, ben conegudes pel nou bisbe, sigui que hagi confessat que «m’ha costat una mica acceptar» la responsabilitat de bisbe de Girona. El motiu darrer, diu ell, per acceptar, ha estat no poder rebutjar un nomenament del papa Francesc. «Vaig a Girona pobre i humil i amb ganes d’aprendre» i «conscient de les meves limitacions». Però també creu que pot aportar la singularitat de la vida contemplativa.

A partir d’aquí, segueix la carta, «també podreu detectar brots verds que no fan soroll i que conviden a l’esperança». A partir de l’esperit del Concili Vaticà II i de la sinodalitat proposada pel papa Francesc, afegim «que gosem proposar, per aquesta nova etapa que encetem, la conveniència d’avançar junts de manera sinodal, treballant pel Regne de Déu amb fidelitat a l’Evangeli i al servei de la persona d’avui i d’aquí».

Proposem un model d’Església que, per ser evangelitzadora, ha de ser alhora profètica, samaritana i missionera; amb un compromís per Catalunya, per tal que a més d’estimar la terra, la defensin quan cal, i que facin sentir més clara la seva veu discrepant quan cal anar «més enllà de la Llei». Benvingut bisbe Octavi!