Opinió

La tecnologia és inclusiva

"Des d’aquí, ens sumem a la celebració anual del dia internacional de l’implant coclear, per recordar el primer que es va dur a terme, el 25 de febrer de l’any 1957, i que va revolucionar el món de les persones sordes"

Un infant amb un implant coclear.

Un infant amb un implant coclear. / Empordà

Dra. Maria Antònia Bonany

Dra. Maria Antònia Bonany

El títol d’aquest article d'opinió vol fer referència a la importància de la tecnologia en el camp de la Medicina. Però no es tractarà des d’un punt de vista estrictament tecnològic. Fa un grapat d’anys, les persones que no hi veien portaven ulleres i no hi havia altra alternativa per veure-hi millor, fins que varen aparèixer les lentilles. Aquest ha estat un gran avanç, com també ho ha estat la cirurgia oftalmològica. Per un altre costat, les persones que tenen problemes molt greus de maluc o genoll, posem-hi per cas, se’ls ha millorat la vida. Han passat de patir i tenir una coixesa, a tenir una vida millor. Les pròtesis de maluc i de genoll els han retornat el benestar. I ara les intervencions que ho fan possible i els seus postoperatoris cada cop són millors.

Però avui farem referència a un dispositiu que, gràcies a la tecnologia, ha revolucionat el món dels sords pregons neurosensorials. Parlarem dels implants coclears. De fet, aquest tema, el de la pal·liació de la sordesa pregona, ja ha estat tractat altres vegades en aquest espai.

L’any 1957 dos metges francesos, Djourno i Eyrès, varen col·locar el primer implant. Que ja no té res a veure amb els actuals, gràcies a la gran i ràpida revolució tecnològica que hi ha hagut en els darrers anys. Un aspecte que cal remarcar és que els sords pregons, malgrat portar aquest dispositiu, no deixen de ser sords. Per això cal parlar-los-hi sempre mirant-los a la cara i no des de l’esquena, perquè s’ajuden amb la lectura dels llavis per entendre millor a qui els parla.

"L'any 1957 dos metges francesos, Djourno i Eyrès, varen col·locar el primer implant, que permet que les persones sordes pregones puguin fer vida normal"

Cal dir que la tècnica es va iniciar una mica més tard a casa nostra. Però malgrat aquest retard inicial, la col·locació dels dispositius, que pot ser unilateral o bilateral, s’ha portat a terme amb molt bons resultats i actualitzant-se sense parar.

De fet, una part molt important d’aquest dispositiu auditiu rau en el fet que la persona que presenta una diversitat funcional auditiva, ara té accés a molts més recursos d’aprenentatge i, per descomptat, també als lúdics, esportius i a molts d’altres que abans no n’hi tenia. Se li ha obert un món nou. Quan només es disposava dels audiòfons i de la lectura dels llavis, també era molt difícil incorporar-se plenament a la societat.

Cal fer esment de la llengua dels signes, utilitzada per moltes persones sordes pregones. Continua sent vigent, com podem comprovar a la televisió, conferències i tota mena d’actes públics i altres situacions. És un llenguatge útil, encara que no per a tot el col·lectiu amb aquesta diversitat funcional i els implants coclears estan guanyant cada cop més terreny en el camp de les seves indicacions.

El d’avui no és un article qualsevol, perquè no només vol fer visible els obstacles que tenen les persones sordes pregones, sinó també les utilitats de la tecnologia aplicada a la salut, per salvar-los. En aquest cas pal·liant i permetent, gràcies a uns dispositius específics, que moltes de les persones sordes pregones puguin fer una vida normal. Per això diem que la tecnologia és inclusiva. I, des d’aquí, ens sumem a la celebració anual del dia internacional de l’implant coclear, per recordar el primer que es va dur a terme, el 25 de febrer de l’any 1957, i que va revolucionar el món de les persones sordes.

TEMES