Tramuntanades

On posem els molins?

«Sempre em sorprenc de formar part d’una societat que malda per esbrinar el que va succeir fa un segle i es debat en temes actuals com si ningú no els hagués debatut encara»

Recreació del parc Galatea.

Recreació del parc Galatea. / Salvem l'Empordà

Maria Crehuet

Maria Crehuet

Sempre em sorprenc de formar part d’una societat que malda per esbrinar el que va succeir fa un segle i es debat en temes actuals com si ningú no els hagués debatut encara. Em refereixo al tema dels aerogeneradors a la comarca.

Fa poc més de 13 anys va haver-hi una allau de projectes a casa nostra. Un era d’un molí d’uns 200 m a cada municipi, i l’altre –paral·lelament– d’un parc a l’Albera.

Des del Consell d’Alcaldies es va debatre el tema i es va acordar que no s’hi valia dir no i prou i que calia donar una ubicació alternativa. Es va encarregar un estudi a l’Institut Cerdà, el qual van pagar el Consell Comarcal, l’Ajuntament de Figueres i el CILMA (Diputació). Aquest estudi es va acabar el febrer del 2010 i es va aprovar per majoria dels 68 alcaldes i alcaldesses de l’Alt Empordà, amb un sol vot en contra i una abstenció, si no recordo malament. L’estudi tenia també el vistiplau de les entitats ecologistes, i ubicava els molins al corredor AVE-Autopista. Amb el nou emplaçament proposat s’obtenien més kW que amb les altres propostes.

«M’he afartat de rebatre atacs a l’Alt Empordà (...) tot explicant una vegada i una altra que vam ser la primera comarca –i diria que, a hores d’ara, encara l’única– que vàrem dir 'No així, però Sí d’aquesta altra manera'»

Un cop fet el tràmit pertinent, es va enviar a la Generalitat (ICAEN, Institut Català de l’Energia) i, a hores d’ara, no em consta que ningú n’hagi dit ni ase ni bèstia: si no és viable, per què no ho és, si és viable, però amb alguns retocs quins són... i si és viable... per què no es té en compte? I mentrestant van caient altres projectes.

M’he afartat de rebatre atacs a l’Alt Empordà, en taules rodones i conferències (acusant-nos d’insolidaris envers altres territoris), tot explicant una vegada i una altra que vam ser la primera comarca –i diria que, a hores d’ara, encara l’única– que vàrem dir «No així, però Sí d’aquesta altra manera». Però veig que no només he de defensar aquesta acció comarca enllà, sinó també a dins de casa. Almenys això dedueixo de la columna del director del setmanari Empordà del dia 2 de gener titulada «Parcs eòlics a l’Alt Empordà. On els posem?»

Suposo que hi ha hemeroteca per consultar, i en alguns casos hi hauria d’haver també memòria... o no n’hi ha? A algú li interessa la feina feta pels seus antecessors en càrrecs diversos? Com podem avançar d’aquesta manera? O ens agrada la idea d’inventar la roda a cada generació? L’estudi està a la web de Medi Ambient del Consell Comarcal.