Vila-sacra capital del món

El 4 de febrer de 1956, al Casino Menestral de Figueres, Carles Fages de Climent oferí una conferència amb aquest títol i així digué: «No se'n va anar de gaire, més ben dit, se'n va anar d'un pèl, que Vila-sacra arribés a ser, històricament, la capital del món».

Aquesta vila era el rovell de l'Empordà. A l'ample port de Roses, hi cabien les esquadres de França, Anglaterra, el Japó i la Xina, totes juntes. L'únic contratemps, inevitable, era la tramuntana, forta i freda com sempre. A Vilajuïga, hi vivien els patriarques i rabins de la religió jueva, que exercien funcions d'usura arreu. Castelló d'Empúries era la vila levítica, amb fabulosa cúria de jutges i notaris. A Vilacolum, o Vilamacolum, hi havia un monument dedicat a Cristòfol, el seu fill descobridor de les Amèriques. Al Far d'Empordà, hi destacava el far que il·luminava tot el Mediterrani occidental. A Empúries, s'oferia el mercat més sorollós i variat d'aquell temps. A Palau, senyorejava el palau dels comtes i a Pau, el jutge de pau. A poca distància de Vila-sacra, en un lloc anomenat Verges, hi havia el temple en honor de les belles empordaneses imbesades.

«A la Rambla, solemnement identitària, sovint se sentia una cobla tocant sardanes»

Figueres era la «city». A la Rambla, solemnement identitària, sovint se sentia una cobla tocant sardanes. Hieràtic i silent, amb el barret de gairell i el bigoti d'espiga, el vell Sabater d'Ordis dirigia els músics i els balladors amb una vareta de canya tallada vora el riu Manol. A Vilabertran, hi funcionava una universitat de teologia i a Fortià, hi havia el palau de la reina Sibil·la, més bella que cap altra dona del país. A Fortianell, ensenyaven l'art de plantar les faves al matí i collir-les al vespre, cosa ben interessant. Però la càtedra del conreu de la ceba fou a Vila-sacra. En els seus Epigrames, Fages de Climent esmentava així aquests pobles empordanesos: «A l'Armentera, mongetes, / clavellines a Llançà, / a Vila-sacra les cebes / i la reina a Fortià».

Aquesta era la visió del poeta. Les seves obres ens parlen sempre de l'Empordà: Les bruixes de Llers, Balada del Sabater d'Ordis, Somni de Cap de Creus i Vila-sacra, capital del món... Carles Fages de Climent, sia lloat per sempre.