Mar d’amunt
Vila-sacra capital del món
«Carles Fages de Climent oferí una conferència amb aquest títol i així digué: 'No se'n va anar de gaire, més ben dit, se'n va anar d'un pèl, que Vila-sacra arribés a ser, històricament, la capital del món'»
![Un escut del palau de l'Abat de Vila-sacra. | ROGER LLEIXÀ](https://estaticos-cdn.prensaiberica.es/clip/8e142c46-93e9-431e-a28c-553d53b2d7a4_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg)
Un escut del palau de l'Abat de Vila-sacra. | ROGER LLEIXÀ
El 4 de febrer de 1956, al Casino Menestral de Figueres, Carles Fages de Climent oferí una conferència amb aquest títol i així digué: «No se'n va anar de gaire, més ben dit, se'n va anar d'un pèl, que Vila-sacra arribés a ser, històricament, la capital del món».
Aquesta vila era el rovell de l'Empordà. A l'ample port de Roses, hi cabien les esquadres de França, Anglaterra, el Japó i la Xina, totes juntes. L'únic contratemps, inevitable, era la tramuntana, forta i freda com sempre. A Vilajuïga, hi vivien els patriarques i rabins de la religió jueva, que exercien funcions d'usura arreu. Castelló d'Empúries era la vila levítica, amb fabulosa cúria de jutges i notaris. A Vilacolum, o Vilamacolum, hi havia un monument dedicat a Cristòfol, el seu fill descobridor de les Amèriques. Al Far d'Empordà, hi destacava el far que il·luminava tot el Mediterrani occidental. A Empúries, s'oferia el mercat més sorollós i variat d'aquell temps. A Palau, senyorejava el palau dels comtes i a Pau, el jutge de pau. A poca distància de Vila-sacra, en un lloc anomenat Verges, hi havia el temple en honor de les belles empordaneses imbesades.
«A la Rambla, solemnement identitària, sovint se sentia una cobla tocant sardanes»
Figueres era la «city». A la Rambla, solemnement identitària, sovint se sentia una cobla tocant sardanes. Hieràtic i silent, amb el barret de gairell i el bigoti d'espiga, el vell Sabater d'Ordis dirigia els músics i els balladors amb una vareta de canya tallada vora el riu Manol. A Vilabertran, hi funcionava una universitat de teologia i a Fortià, hi havia el palau de la reina Sibil·la, més bella que cap altra dona del país. A Fortianell, ensenyaven l'art de plantar les faves al matí i collir-les al vespre, cosa ben interessant. Però la càtedra del conreu de la ceba fou a Vila-sacra. En els seus Epigrames, Fages de Climent esmentava així aquests pobles empordanesos: «A l'Armentera, mongetes, / clavellines a Llançà, / a Vila-sacra les cebes / i la reina a Fortià».
Aquesta era la visió del poeta. Les seves obres ens parlen sempre de l'Empordà: Les bruixes de Llers, Balada del Sabater d'Ordis, Somni de Cap de Creus i Vila-sacra, capital del món... Carles Fages de Climent, sia lloat per sempre.
- Aquesta és l’experiència gastronòmica més exclusiva de l’: un menú d’Estrella Michelin
- Ni repel·lents ni cremes: aquest és el millor truc per acabar amb els mosquits aquest estiu
- Mor un home ofegat en una platja de El Port de la Selva
- Pacients amb càncer de mama metastàtic lluiten per accedir a dos fàrmacs vitals: «Sense aquesta medicació, ens morim»
- L'aparició d'un testimoni del foc de Portbou, una de les claus per encerclar el sospitós
- El Consell Comarcal rescindeix el contracte a la protectora de Figueres després de detectar 'nombroses irregularitats
- Roba d'una estrebada la cadena d'or del coll d'un home a Figueres i el detenen poc després
- Fan un visita al restaurat mas de les Torres de Vilanova de la Muga