Dimarts gras

La Ludwig Band, OMG!

«Vaig demanar als meus fills si em volien acompanyar al concert i em van respondre que no tenien 'refes' del grup»

Lluís Batlle

Lluís Batlle

Vaig demanar als meus fills si em volien acompanyar al concert i em van respondre que no tenien «refes» del grup. De res va servir intentar convèncer-los mostrant-los un vídeo random que corria per YouTube. De seguida vaig notar pels somriures i mirades entre bros que em volien trolejar, com insinuant-me que potser aquell concert segurament seria més per a boomers que per a ells, abans de concloure que malgrat no ser «haters» del grup en qüestió, el que més els rentava aquell vespre era quedar-se «en plan chill» a casa.

WTF vaig pensar, i malgrat no estar de gaire bon «mood» els vaig replicar que a mi fijo que el concert «em cundia», així que gas!, i cap al Teatre el Jardí a on vaig arribar amb una relativa por de trobar-me un fail i palmar, ja que en el fons no sabia ben bé de quin pal anaven els parguelas que tocaven.

Però aquella nit no era per a «loosers», el concert no anava de postureig, la bona vibra i la jarana va imperar des del primer moment, ja que aquells músics tenien un gran flow. Per entendre’ns, els «pavos» de sobre l’escenari no ens «van fer la pua», ans al contrari, anaven a full, eren molt «pro» i ho van «petar».

Tot plegat va ser molt «PEC», una excel·lent «jangueo» sense necessitat de pillar un pedal i molt menys de trallar. Per si us interessa el coti, us he de confessar que no vaig tenir la morra d’explicar-ho als meus fills a risc d’endur-me’n un altre «zasca» o que rajessin de mi. Amb el temps un ha après que el que ells «els fa pal» per a mi pot ser un gran fieston amb molt de baioleto.

Voldria deixar clar, sense ànim de voler taladrar ningú, que cal que fem rular que tenim una banda de música impressionant al nostre petit país. Que aquests artistes que ara comencen a ser popus no són NPC, que, almenys, pel que a mi respecte estic posant els totxos als Manel. Que a l’igual ni us penseu que la Ludwig Band són uns tios que tenen la xorra de ser xetos, perquè jo us asseguro que ni tan mal, que ja no són un tonteo, sinó que per a mi són l’inici d’un gran crush. Encara que tots sabem que avui en dia les relacions són bastant líquides, ya tú sabes.