Tramuntanals

Les referències a aquest vent ens arriben des de molt temps enllà. Ja el 195 aC, l'historiador romà Cató va escriure de la tramuntana que "omple la boca quan parleu, tomba a terra un home armat i un carro carregat". La força d'aquest vent, doncs, fou valorada ja en temps molt remots. Acostant-nos més a casa cal recordar, el 1612, la primera processó a Requesens per demanar a la Verge que tornés a bufar la tramuntana, perquè calia netejar l'Empordà de les epidèmies que el damnaven, ja que la plana propera a la costa era plena d'estanyols i aiguamoixos. El nom de tramuntana procedeix del llatí transmontanus, que vol dir d'enllà de les muntanyes. I així és, en efecte. Joan Maragall digué que l'Empordà era el palau del vent. No us han dit mai que els empordanesos estem tocats de la tramuntana? Quan hi ha massa humitat en aquest país, la gent demana la tramuntana per assecar els camps.

També quedà memòria escrita del gran tramuntanal que, per Sant Vicenç de l'any 1621, bolcà un vaixell ple de jovent que anaven engrescats des de Cotlliure a la festa major de Llançà. Van morir negades unes trenta persones. I, el 1877, el vent furiós del nord s'emportà el pont de l'estació del tren de Colera. Per altra banda, fou el 1908 quan Joan Maragall qualificà el nostre Empordà de "palau del vent". L'any 1929, la força de la tramuntana va fer volar pels aires la coberta de la nova estació de Portbou. El 1950, a la plana empordanesa, hi bufà la tramuntana vint-i-tres dies sense parar, entre abril i maig. Caldria esmentar així mateix, del 1968, el quadre El Crist de la tramuntana, pintat per Salvador Dalí, excèntric i entramuntanat com ell sol. El 1975 s'inaugurà a Figueres el monument a la tramuntana. Tot just acabar l'acte, començà a xiular el vent amb força inusitada. L'irònic Josep Pla, per la seva part, el 1980 va escriure que: "Això de l'Empordà, palau del vent, és una sinistra collonada"...

"Derivats del nom de tramuntana n'hi ha diversos, entre ells tramuntanada, tramuntanal, tramuntanejar, tramuntaneta, tramuntanenc... Recordem aquella vella dita, com una maledicció: 'Tramuntana forta i freda i sense sol".

Molts autors s'hi han referit a la tramuntana, com ara Carles Pi i Sunyer: "La tramuntana, venint del nord, no solament arriba per l'ull del Portús. Valenta i arriscada com és, salta per damunt de la serralada i és tanta l'embranzida que porta que passa xiulant per la plana, en una fugida boja de ratxes que s'empaiten. S'ho fan a veure quina corre més". Joan Amades, també: "Quan el Mont està mig serè i Sant Pere de Roda núvol, bufa com un dimoni la tramuntana". Carles Fages de Climent la recordava en els seus versos: "Braços en creu damunt la pia fusta, / vetlleu, Senyor, la closa i el sembrat, / doneu el verd exacte al nostre prat / i mesureu la tramuntana justa / que eixugui l'herba i no ens espolsi el blat". Segons Joan Guillamet : "Un empordanès és inconcebible sense anar lligat amb la tramuntana". I, finalment, Montserrat Vayreda també s'hi referí a aquest vent: "La tramuntana mítica, la folla dels set caps, ho arrasa tot, ho picola sense compassió. Sacseja els fruiters, espolsa les espigues, migrola els ceps, malmet les collites, eixuga els terraprims, fa voleiar teules i caure xemeneies"... Derivats del nom de tramuntana n'hi ha diversos, entre ells tramuntanada, tramuntanal, tramuntanejar, tramuntaneta, tramuntanenc... Recordem aquella vella dita, com una maledicció: "Tramuntana forta i freda i sense sol".

Una nota històrica: el rei espanyol Felip V, dit l’Animós, es casà el 2 de novembre de 1701 a Figueres perquè la núvia, Maria Lluïsa de Savoia, fou obligada per la forta tramuntana a desembarcar a la costa francesa i no a Barcelona. Un vent immoral aquest, que aixecava les faldilles a les noies que passejaven. De Joaquim Ruyra: "Tires vells a capgirells / i llurs capes caragoles / i al jovent alces rient / els faldons i camisoles"...

Consulta aquí totes les notícies de l'EMPORDÀ