Fer el pagès

Immersos en una sequera sense precedents, o amb uns precedents que ni els més vells de cada casa recorden. Collites cada cop més minses quantitativament i qualitativament parlant. Amb unes dures restriccions d’aigua que impossibiliten l’adequat reg de les extensions agrícoles i que té també sèries conseqüències en l’engreix del bestiar.

Afegim-hi un altre mal que és endèmic del nostre país i que també afecta de manera especial els nostres pagesos, com és l’elevat grau de burocratització al qual està sotmesa l’activitat. Comencem a estar tips tots plegats de decisions preses pels nostres polítics des de la butaca del menjador de casa, sense cap mena de consideració ni empatia envers el col·lectiu al qual van dirigides, com són aquests complicats tràmits informàtics als quals estem obligats i que en lloc de facilitar-nos la vida el que fan és impossibilitar les gestions per complet.

Amb aquest panorama que de per si ja fa venir calfreds, ens arriba la notícia que estan proliferant de manera important els robatoris en l’àmbit agrícola, especialment de maquinària dedicada a l’activitat, material que els amics de les coses alienes aprofiten per endur-se’n i revendre. En concret i per desgràcia, la nostra comarca registra un 60% dels furts produïts a les comarques gironines.

Els pagesos empordanesos buiden diversos camions plens de verdura a l’AP-7 i es preparen per a una protesta «indefinida»

Desgraciades circumstàncies que se sumen als tradicionals entrebancs que ja sabíem. Què més els pot passar als agricultors? Portem un mes de febrer colpit per les mobilitzacions d’un col·lectiu que l’únic a allò que aspira és a unes condicions de vida dignes. Perquè encara que som conscients que el capitalisme aporta la possibilitat de lucre a cada baula que participa en la cadena del mercat, ningú li troba la lògica al fet que els productes multipliquin el seu preu per deu des dels seus camps fins a les lleixes dels nostres supermercats.

Els pagesos són una estirp acusada tradicionalment de tenir la queixa i el lament permanentment presents en el seu repertori. Però també és cert que es tracta d’un sector que mai reposa i que és absolutament necessari per a la subsistència de la nostra societat. De subsistència en majúscules, parlo. Potser ja seria hora d’entendre que mereixen d’una vegada per totes la nostra consideració i exigir a les administracions que deixin de fer el pagès.

Consulta aquí totes les notícies d'EMPORDÀ