Opinió

L’abús infantil

«L’abús infantil és un conflicte que afecta el 20% de la infància i el seu entorn»

«És essencial crear un entorn on els nens se sentin segurs i confiats per expressar-se».

«És essencial crear un entorn on els nens se sentin segurs i confiats per expressar-se». / Freepik

Sònia Fuentes

Sònia Fuentes

L’abús infantil és una realitat més freqüent del que voldríem imaginar. Estem parlant d’un conflicte que afecta el 20% de la infància i el seu entorn. L’estadística es manté any rere any i cal destacar que d’aquest 20%, el 80-85% dels casos es donen dins l’entorn familiar, a l’escola o en activitats extraescolars, perquè aquests són espais on els infants es relacionen amb adults referents. Per això és tan important fer prevenció dins els centres educatius, ja que són un focus i una eina de detecció de conflictes. La Fundació Vicki Bernadet, que treballa des de 1997 en l’atenció integral, prevenció, formació i sensibilització dels abusos sexuals infantils, apuntava que seria molt positiu que les administracions fessin estudis sobre la incidència de casos en l’actualitat. De fet, ara s’està realitzant una investigació amb nois i noies de 14 a 17 anys a gran escala, la primera que es fa a Espanya des de 1994.

La prevenció implica, doncs, una responsabilitat compartida entre les autoritats educatives, els professionals del sector i les famílies. És essencial crear un entorn on els nens se sentin segurs i confiats per expressar-se i reportar qualsevol situació que els incomodi o els faci sentir vulnerables.

«Cal lloar la tasca d’alguns centres com l’escola Amistat de Figueres que, des de fa anys, reivindica la violència 0 i per aquest motiu fa diferents accions per aconseguir-ho»

En aquest sentit, cal lloar la tasca d’alguns centres com l’escola Amistat de Figueres que, des de fa anys, reivindica la violència 0 i per aquest motiu fa diferents accions per aconseguir-ho. Una d’elles és la formació a la comunitat de grans de l’escola contra els abusos sexuals. L’objectiu és que es trenqui el «cercle de silenci» perquè les víctimes deixin d’avergonyir-se, de sentir-se culpables, trobin la força suficient per demanar ajuda i perquè se’n pugui parlar sense secretismes ni tabús sobre l’abús infantil.

És vital donar confiança als infants perquè estiguin completament convençuts que els creurem. Els professionals donen la pauta a seguir: Quan es detecta un canvi conductual en un infant que coneixem bé hem d’entendre que el seu comportament pot tenir moltes causes, pot provenir tant d’un trauma infantil com d’un abús sexual i si afegim aquest conflicte a la nostra casuística mental estarem treballant la prevenció. Massa sovint succeeix que les víctimes es mantenen en silenci patint l’angoixa i el patiment que això genera i l’agressor gaudeix d’impunitat absoluta. Ser més conscients que on hi ha infants hi ha abusos, permetrà fer caminar la societat cap a un demà en el qual els nens i les nenes no pateixin abusos sexuals.