Platges urbanes a Roses

Als anys vuitanta, tots els rosincs i visitants tenien el plaer de passejar pel passeig Marítim des de la plaça Sant Pere fins a la Palmera o a la desembocadura del Rec Fondo. Un passeig que el feies sempre amb el mar al costat i on podies veure, des d’adolescents agafant pops a vells pescadors pescant llenguados amb la fitora o, fins i tot, podies prendre un aperitiu al mig del mar gràcies a la instal·lació que tenia el bar Nàutic a tocar els amarradors dels creuers turístics Don Pancho.

Anys més tard, amb la construcció del Port esportiu, la platja dels «bots» i la de la Perola, varen deixar d’existir per donar pas a una gran platja que ara anomenem la platja de la Punta. Una platja gran, espaiosa i que espero que, amb el pas dels anys, passi a tenir una sorra més semblant a la que hi ha, per exemple, a la platja del Salatà. També vull destacar com n’han quedat de bé els tamarius que s’han plantat fa poques setmanes. Fins aquí, crec que tothom, més o menys, pot estar-hi d’acord i prou content amb els canvis que s’han fet en aquesta zona del front de mar rosinc.

Un altre tema són les actuacions que es varen fer al que seria la continuació de la platja de la Punta, entre plaça Sant Pere i espigons. Aquell espai ha estat, durant molts anys, un pou sense fons, econòmicament parlant, a càrrec de l’empresa municipal que gestiona el Port Nàutic. Un espai on tothom ha pogut veure que, pràcticament cada any, s’havien de fer importants treballs de manteniment, a causa, principalment, dels forts temporals de llevant. Unes intervencions que donaven a la platja una imatge força antiestètica, a causa de la sorra fangosa amb la qual es restaurava i la qual, en molts moments, feia pudor i tot. Tot això penso que anava en detriment de la imatge que tots volem d’una Roses turística.

Així es va anar fent fins que un any, el regidor de torn va decidir no gastar ni un euro més, fins que el projecte de protecció de la platja en forma d’espigó semisubmergit, a quasi un centenar de metres en paral·lel a la costa, es fes realitat. En estar aquest projecte aturat burocràticament, des de fa uns anys, la platja ha desaparegut i el front de mar des de la plaça Sant Pere fins a la riera Ginjolers ha tornat al seu estat original, per a la satisfacció de molts rosincs.

Tornar a restaurar la platja desapareguda, al meu entendre seria un error, una despesa inútil i tornar enrere com a poble. Aquest espai necessita solucions que el defineixin definitivament. S’ha de tornar a parlar de quin és el front de mar que volem, sigui amb pàrquing soterrat o sense. Aquest ha de ser el debat, no si volem restaurar la platja o no.

Consulta aquí totes les notícies de l'EMPORDÀ