Cinquanta anys de capellà

Dintre pocs dies, el dissabte 24 de febrer, celebraré cinquanta anys que el bisbe Jaume Camprodon em va ordenar de prevere (juntament amb Mn. Ramon Pijuan, actualment rector de Banyoles), a l’església de Sant Martí del Seminari de Girona.

El diumenge, 4 de febrer, va fer 51 anys de la meva ordenació de diaca, per part del bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. Ramon Daumal. En aquell moment estàvem, com ara, en seu vacant. El bisbe Jubany havia estat enviat a Barcelona.

Aquell octubre del 1973 vaig poder exercir el servei diaconal (juntament amb l’amic i company de curs, en Josep Maria Pont) en la consagració episcopal del nou bisbe, Mons. Jaume Camprodon i Rovira. Ho vaig recordar en un article a aquest Setmanari el 17 d’octubre passat.

Aquests dies recordava el meu pas per les diverses parròquies del Bisbat de Girona on he estat enviat: Poble Nou de Pineda de Mar, Malgrat de Mar i Palafrugell com a vicari. Un cicle de quatre anys de servei missional al bisbat d’Abancay (Apurímac, al Perú) enmig dels Andes. I, en tornar, uns mesos a Sant Narcís de Girona, i ja com a rector, a Albons, Viladamat, Montiró, Pelacalç i Sant Martí d’Empúries; des d’Albons, on vivia, uns anys de consiliari de l’Escola de l’Esplai i com a professor de religió a l’Institut de Torroella de Montgrí.

El 1993, encara el bisbe Jaume, em va enviar a Sant Coloma de Farners, Castanyet i Sant Miquel de Cladells; uns anys d’efervescència preparant el Concili Provincial Tarraconense i, amb un centenar llarg de col·laboradors, fent una intensa tasca pastoral, a més de deixar l’església parroquial amb la pintura de murals al fresc dedicats a Sant Dalmau Moner i a Sant Salvador d’Horta, del bon amic en Ramon Pujolboira.

«En els catorze anys passats a la capital de l’Alt Empordà, vaig anar assumint les parròquies de la Sagrada Família, les de Llers i Pont de Molins, i, finalment, les del Bon Pastor i Sant Joan de Vilatenim»

El setembre del 2003, tancant el període a Santa Coloma de Farners amb el pregó de la Festa de Sant Dalmau, el bisbe Carles Soler i Perdigó em va enviar a Sant Pere de Figueres.

En els catorze anys passats a la capital de l’Alt Empordà, vaig anar assumint les parròquies de la Sagrada Família, les de Llers i Pont de Molins, i, finalment, les del Bon Pastor i Sant Joan de Vilatenim.

El novembre de 2006, quan va morir el meu pare, la mare va decidir venir a viure amb mi a la rectoria de Sant Pere. Des del 2009 fins al 2017 vaig viure en directe la problemàtica de la malaltia de l’Alzheimer, fins al gener del 2017 que la vaig poder acomiadar a Celrà. Aquells mateixos anys (2009 – 2017) van ser temps convulsos i engrescadors alhora, ja que a més de les tasques parroquials i familiars hi vaig afegir la copresidència del Col·loqui Europeu de Parròquies, tasca que sovint em demanava viatjar per Europa.

Dels anys passats a Figueres en vull destacar, com una responsabilitat important, la presidència de la Fundació Sant Vicenç de Paül, amb l’enderroc de l’escola de les paüles, la nova construcció i la creació del Projecte Ksameu per a adolescents i joves. Tasca que encara continua donant fruits de convivència, formació i ciutadania entre els centenars de joves que hi ha passat.

Amb la mort de la mare (gener 2017) i el final de la responsabilitat al CEP (juliol 2017), i a punt de complir els setanta anys (setembre 2017), va ser el moment oportú de fer un pas al costat, de reduir la velocitat i d’acceptar el servei que em va proposar el bisbe Francesc, d’atendre les parròquies de Pals, Begur, Esclanyà i Regencós. Aquests sis anys i mig al Baix Empordà han estat anys de reduir el ritme i de fer un senzill servei a unes comunitats obertes, turístiques i molt properes. M’hi sento com a casa!

La mort del bisbe Francesc, i la situació de seu vacant, no m’ha impedit que el setembre de 2022, en complir els 75 anys, presentés la dimissió a tots els càrrecs. Mentre esperem el nou bisbe, que, com la pluja, desitgem que no tardi, segueixo servint aquestes quatre parròquies, compaginant-ho amb la presidència de l’Associació Amb les teves mans, una petita ONG, des de la qual seguim treballant a Catalunya, a Gàmbia, al Marroc i a Ucraïna.

El proper 24 febrer, a petició meva, un grup d’amics i amigues m’estan organitzant una missa a Pals i un dinar amb un centenar llarg d’amics de les diferents parròquies. No dubto que serà un moment emotiu, ple de records i ben engrescador. Lamentablement, no hi seran tots els qui jo voldria, i demano disculpes a tots els qui he oblidat. Cinquanta anys donen per a fer molts amics i acomiadar-ne molts d’altres.

Consulta aquí totes les notícies d'EMPORDÀ