Fa pocs dies, en una magnífica i senyorial sala del Palau Moja de Barcelona (actualment Direcció General de Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya) un magnífic edifici dissenyat per Antoni Rovira i Trias qui, curiosament, fou company d’estudis de Llotja del primer arquitecte municipal de Figueres Josep Roca i Bros, es van presentar els actes del Centenari de l’escriptora empordanesa, Montserrat Vayreda i Trullol.

Va ser un acte senzill i solemne, acompanyat per la directora de la Institució de les Lletres Catalanes i la Comissària del Centenari, la filòloga figuerenca Anna Maria Velaz –qui més i millor coneix l’obra de Montserrat Vayreda–, que va presentar aquesta commemoració que tindrà el punt d’arrencada el dia 14 de febrer a Figueres, a l’Auditori dels Caputxins.

Montserrat Vayreda va ser una escriptora molt coneguda i apreciada, que sabé envoltar-se sempre entre la senzillesa del territori que estimava i coneixia amb profunditat amb un bagatge intel·lectual que la portà a conèixer i tractar les principals plomes de la comarca i del país, entre elles Carles Fages de Climent, Maria Àngels Anglada o Carme Guasch, entre molts més.

«La natura, la mainada, la família, el país, les coses senzilles eren alguns dels elements que l’esperonaven a escriure»

Aquest centenari té diversos objectius, però potser els més rellevants siguin, per una banda, que la seva obra sigui coneguda arreu dels territoris de parla catalana, que transcendeixi a l’àmbit estrictament gironí, i, de l’altra, que pugui ser llegida a partir de la reedició d’algunes de les seves obres.

La natura, la mainada, la família, el país, les coses senzilles eren alguns dels elements que l’esperonaven a escriure; cadascú pot tenir una idea de la seva obra, però la voluntat que la seva poesia arribés a tothom, independentment de la seva formació i coneixements, probablement sigui una gran aportació a la cultura d’aquest país. Si allò que es fa es pretén que arribi a tothom, és la garantia de continuïtat cultural i intel·lectual d’un territori; així de simple i així de complex alhora.