Opinió | Paral·lel 46

Figueres: zona tensionada

"L’habitatge és un dels temes de debat més sensibles que tenim a casa nostra"

Panoràmica de Figueres.

Panoràmica de Figueres. / Borja Balsera

Llegia, a l'EMPORDÀ, la notícia que des de dissabte passat ha entrat en vigor el sistema d’índex que limita el preu dels lloguers a Figueres i gairebé 140 municipis catalans més. Això, ha passat perquè consideren aquests municipis com a zones tensionades del mercat de lloguer; aquesta tensió s’explica perquè hi ha hagut un creixement desmesurat del preu de lloguer, en comparació amb el nivell d’ingressos mitjà dels residents i l’oferta és escassa.

Una mesura aplicada pel Ministeri d’Habitatge a petició del govern de Catalunya, que posa certes limitacions i, a més, obliga a posar en el mercat immobles que estiguin tancats des de fa més de cinc anys. Evidentment, les opinions bascularan entre els llogaters i arrendataris; els llogaters veuran bé un límit del lloguer que paguen i els arrendataris pensaran que aquest ha de ser un mercat lliure i que el preu l’ha de posar el propietari.

La intenció d’aquesta llei, a priori, busca facilitar l’accés a l’habitatge a preus assequibles i que hi hagi prou oferta per llogar-los; un element, que potser també pretén, és que aquesta llei pugui evitar, o minimitzar, que l’especulació immobiliària – aquella que ja ningú recorda de principis dels 2000– torni i acabi per menjar-se una zona geogràfica concreta, convertint-la en un erm.

L’habitatge és un dels temes de debat més sensibles que tenim a casa nostra; potser perquè es vincula amb molts aspectes que van des del sensellarisme (persones sense sostre) als lloguers fantasma que provoquen amuntegament en pisos infrahumans –amb els riscos que comporta– o les ocupacions –que tothom tem, amb raó–, entre altres.

Figueres té poca oferta de pisos de lloguer, tanmateix, sí que té un parc immobiliari considerable per les seves dimensions. El problema, potser, és que els 140 municipis tensionats, entre els quals hi ha Figueres, afecten 6,2 milions de ciutadans a casa nostra, fent-nos una idea de com s’ha gestionat l’urbanisme en les darreres dècades.