Opinió | Paral·lel 46

Elogi a un petit país

"Febrés, en un exercici encomiable, és capaç de fer-nos un recorregut precís i amè per la geografia i la psicologia empordanesa"

Restaurant Motel Empordà de Figueres

Restaurant Motel Empordà de Figueres / Arxiu

El tarannà empordanès s’ha intentat definir en moltes ocasions, probablement qui més ho ha encertat ha estat Josep Pla, però sempre he pensat que no compta perquè Pla, com tots sabem, era empordanès i, per tant, es coneixia i ens coneixia prou bé. Actualment, qui millor defineix aquest tarannà és Xavier Febrés.

Fa pocs dies que tinc a les meves mans Motel Empordà, elogi de l’amor estable, editat per Gavarres, de l’escriptor i periodista Xavier Febrés; i com em sol passar amb els seus llibres, he fet trampes a la meva llista de lectures pendents per posar-lo al damunt de la pila i començar a llegir-lo immediatament –fins i tot davant un altre llibre seu, que serà el següent, L’or perdut dels llimoners i altres narracions.

Aquesta vegada amb pròleg de Jaume Subirós i epíleg de Joan i Josep Roca, noms propis més que rellevants de la gastronomia al nostre país, la qual cosa el converteix en una proposta d’allò més suggestiva. Però no queda aquí, ja que Febrés, en un exercici encomiable, és capaç de fer-nos un recorregut precís i amè per la geografia i la psicologia empordanesa, a voltes amb justificada nostàlgia, sempre amb rigor, saviesa i emmarcat en l’esguard crític, observador i meticulós del periodista curiós.

I com ho fa? Doncs a través d’un restaurant emblemàtic de Figueres com «el Motel», que coneix molt bé, on la gastronomia balla pel territori la dansa dels sabors a través de plats extraordinaris, sobretaules disteses, inquietes i l’esguard francès com a contrapunt veïnal i psicològic; amb aquest llibre degustem tot l’Empordà, les seves referències, la seva història i els seus personatges singulars.

Xavier Febrés torna a prescriure’ns l’Empordà, des de la gastronomia sinònim d’excel·lència, bon tracte, discreció, amistat sincera; d’un tarannà molt nostre, i un recorregut vital capaç de concentrar en la creació gastronòmica el conjunt de tot un país, i, especialment, un petit gran país com és el nostre. Contents de retrobar-nos entre les planes del nostre prescriptor de capçalera.