Opinió | Tramuntanades

La píndola blava

«Matrix va revolucionar el cinema, a escala tècnica però també argumentalment, ja que posa davant del mirall la tria impossible entre realitat o llibertat»

«A 'Matrix', el protagonista ha de triar entre prendre’s una píndola vermella o una altra de blava»

«A 'Matrix', el protagonista ha de triar entre prendre’s una píndola vermella o una altra de blava» / Freepik

L’any 1999 s’estrenava la pel·lícula Matrix, un film de ciència-ficció dirigit per les germanes Wachowski, en la qual es juga amb el concepte de realitat; entre la realitat (veritat) o allò que creiem que és la realitat (placebo) però que acaba sent el que ens resulta més còmode.

Matrix va revolucionar el cinema, a escala tècnica però també argumentalment, ja que posa davant del mirall la tria impossible entre realitat o llibertat; la permanent pregunta de si som lliures i el que vivim és real, traspassa les pantalles i s’instal·la de manera inquietant en la nostra vida quotidiana. I malgrat tot, sempre estem disposats a negar-ho.

Al film, el protagonista ha de triar entre prendre’s una píndola vermella o una altra de blava; amb la vermella serà lliure, però viurà la realitat tal com és, en canvi, amb la blava no serà lliure, però viurà en la realitat que vol viure. Interessant dilema.

«En el nostre dia a dia, hem de triar sovint entre prendre una píndola, d’un color o un altre; no sempre en som conscients»

En el nostre dia a dia, hem de triar sovint entre prendre una píndola, d’un color o un altre; no sempre en som conscients –sovint crec que algú pren aquestes decisions per nosaltres–, i tampoc ho som que solem triar la píndola blava convençuts que prenem la vermella. Ens enganyem sense massa miraments.

Aquesta dicotomia s’acaba quan la realitat, que com cantava Serrat mai és trista sinó que no té remei, no ens deixa triar perquè se situa davant del mateix abisme. L’exemple més clar és la situació de sequera que estem patint, especialment a l’Empordà, ja que no hem estat conscients de la gravetat fins que s’han començat a tancar aixetes, i no s’han començat a prendre mesures –tant administracions grans i petites com particulars–, per afrontar la situació. Fins llavors, era una veritat llunyana.

Ho podem extrapolar a l’àmbit professional, social o polític –aquest darrer és cada vegada més evident. Cada vegada se’ns aboca més sovint a la tria entre la píndola vermella o la blava, veritat o «comoditat», i cada vegada hom té la sensació que la blava guanya; qui sap si algun dia deixarà d’haver-hi la possibilitat de triar i ens quedarem només amb la blava.