Opinió

Meritxell Comas

La tragèdia del millor xuixo

«El millor xuixo del món ja no es fa a l’Escala, sinó a Barcelona. Quina novetat. Els pixapins fins i tot fan millor la recepta d’una de les icones de la cultura gastronòmica gironina»

Xuixos.

Xuixos. / Aniol Resclosa

El millor xuixo del món ja no es fa a l’Escala, sinó a Barcelona. Quina novetat. Els pixapins fins i tot fan millor la recepta d’una de les icones de la cultura gastronòmica gironina. Com la millor ratafia, que s’elabora a Centelles i no a Santa Coloma de Farners. Ara només falta que les millors garoines siguin les de Sierra Nevada o que els millors brunyols de l’Empordà es fregeixin a Guijuelo, per aquell inconfusible perfum que els dona el pernil a mig curar (no pateixin per les galetes de Camprodon, que ja les fabriquen els artífexs de Phoskitos).

L’equació també es fa extensible pel llarg i ample de la Catalunya de comarques. Barcelona es fa un fart de promocionar restaurants on fer «les millors calçotades» (es veu que els de Santa Coloma de Gramenet no tenen res a envejar als de Valls); mentre el trinxat de la Cerdanya s’exhibeix a la pissarra de cada menú del barri de Gràcia que presumeix de fer cuina tradicional; i la llonganissa la cobren a preu d’or a la botiga delicatessen dels baixos del centre comercial. Aquest fenomen també ha arribat a Ses Illes. I és que resulta que la millor ensaïmada del món, diuen les males llengües -els influencers de torn- que es fa, ni més ni menys, que a Madrid.

Després reps una carta del Club Super 3 pel teu aniversari —ara ja he perdut el compte de amb quin nom l’han batejat— i no hi ha cap invitació per a cap activitat que es pugui fer a la província de Girona (si volen aprofitar-la, hauran de desplaçar-se fins a Barcelona, òbviament, Mataró, Cambrils o Lleida). Encara sort que el Carnet Jove -que ja tampoc em serveix, però que de tant en tant encara m’entretinc a recordar amb certa nostàlgia- veu més enllà de les mires de l’àrea metropolitana i inclou descomptes a les nostres contrades, encara que siguin en agrobotigues, pròtesis dentals o tatuatges.

Els catalans també ens hem d’empassar any rere any el Piromusical de la Mercè, però ningú obliga als tortosins a veure el castell de focs que posa punt i final a les Fires de Sant Narcís. Fer-se seva la Costa Brava sí, però tot el que tingui a veure amb conservar, millor canviar-ho.

Subscriu-te per seguir llegint