Eva núm. 4 el pení

L’11 de gener passat s’inaugurava a Roses una exposició (de la qual soc jo el comissari), sobre la petjada dels americans del Pení a Roses i més enllà. Amb l’objectiu de rescatar de la memòria històrica els 10 anys (1956-66) que van marcar el futur de Roses i de no pocs pobles del cap de Creus, ja que la seva construcció va coincidir com una casualitat «divina» amb l’any de la Fred, el 1956, on una ona polar siberiana va fulminar l’economia d’aquesta comarca.

Són molts els que m’han preguntat quina motivació he tingut a fer aquesta Exposició. Doncs, evidentment i d’entrada, haver fet el servei militar en aquesta base i copsar el seu dia (1971-72), el pas dels americans en aquest indret (Puig Pení), situat al bell mig del cap de Creus, amb unes panoràmiques inigualables, i molt ben situada geoestratègicament.

"El Pení ens interpel·la per poder fer, entre altres, un centre d’interpretació-museu del que ha sigut la Base des de 1958, un observatori del canvi climàtic a la Mediterrània occidental, entre altres"

Periòdicament he anat tornant, però no es va desencadenar el pas a l’acte fins que vam celebrar fa un any i escaig, el 50è aniversari de la nostra promoció, que ens va tornar al Pení. Quan vaig veure novament (ja que ja ho havia copsat anteriorment) que tota la zona baixa de la Base està abandonada (ara queda reduïda als Simonets, amb el radar) i amb avençat estat de deteriorament, vaig pensar, novament també, quina llàstima que ni institucions ni societat civil, s’hagin posat d’acord a pressionar (com a Ràdio Liberty) en la recuperació per a usos civils d’aquesta part abandonada. Refeta, es podria convertir en un espai polivalent gestionat per la fundació d’un consorci que podrien fer l’Estat, Generalitat, Diputació de Girona, Parc Natural de Cap de Creus i els ajuntaments que tenen els seus termes a tocar del Pení. Ja va haver-hi un intent farà uns dotze anys, que no va reeixir, i jo mateix «aprofitant» la pandèmia també vaig fer gestions a Madrid. Però ni el Ministeri de Defensa, ni el MITECO, tenen cap intenció, ni pressupost per fer una deconstrucció (com es va fer amb el Club Mediterranée) i menys encara per a una rehabilitació parcial.

El Pení ens interpel·la per poder fer, entre altres, un centre d’interpretació-museu del que ha sigut la Base des de 1958, un observatori del canvi climàtic a la Mediterrània occidental (doncs per aquí ens venen ja i vindran moltes anomalies i mals de cap, que alguns ignoren), un centre d’interpretació i documentació dels camins transhumants i carrerades del cap de Creus, ja que som una potència en quilòmetres de pedra seca, res a envejar a Menorca... Però com la realitat és la que és, si més no, rescatem la petjada humana d’aquells anys amb l’Exposició.