Dessalinitzar aigua a la badia de Roses

No plou, no hi ha aigua als embassaments i les restriccions es van acostant. Podem regar menys; podem fer que els nens no es dutxin als camps de futbol i als pavellons; podem, fins i tot, baixar la pressió de les aixetes. I, sobretot, que aquest sembla el pla de la Generalitat, podem posar multes a qualsevol petit poble que surti del camí marcat per unes mitjanes de consum que no tenen en compte la realitat d’uns municipis que, potser, són «x» veïns empadronats els mesos d’hivern i «x» multiplicat per 200 en plena temporada turística a l’estiu. Ara som a l’hivern, i tot sembla lluny, però en un obrir i tancar d’ull estarem a Setmana Santa i la Costa Brava es començarà a omplir de gent. Algú creu, de veritat, que el govern farà tancar dutxes i piscines de càmpings i hotels? No. Bàsicament perquè, d’entrada, en una comarca amb l’elevada dependència del sector serveis que té l’Alt Empordà seria com disparar-se un tret al peu.

Davant la sequera calen solucions a curt termini, més enllà de les multes, però també a uns anys vista. De les que es planifiquen avui i estan acabades quan l’alcalde i el conseller ja no estan en el càrrec i no en poden treure pit. Però que, a la llarga, són les que beneficien als ciutadans. Solucions que, sovint, semblen impossibles perquè «no hi ha diners» o, directament, perquè «això no és competència nostra». Això últim és amb el que es haver trobat l’alcalde de Roses, Josep Maria Martínez, quan ha proposat fer «una dessalinitzadora mancomunada entre els municipis situats entorn de la badia». És a dir l’Escala, Sant Pere Pescador, Castelló d’Empúries, Cadaqués i Roses. És cert no és competència municipal. Ho seria de la Diputació, a través del Consorci d’Aigües Costa Brava Girona, o de la mateixa Generalitat. Però encara que sigui proposta d’un alcalde – un batlle, a sobre, d’un partit diferent del que mana a la Generalitat i dels dos que ho fan a la Diputació – és una idea que s’hauria d’estudiar.