Vetar les dones al bar no és tradició

Al’Alt Empordà, el percentatge de població estrangera supera el 25% del padró. És la segona comarca amb més immigració de Catalunya, només per darrere de la Segarra, en un enorme repte per cohesionar una societat on conviuen diferents nacionalitats, costums, religions i, cal no oblidar-ho, diverses situacions econòmiques i de disponibilitat de xarxa de suport familiar. La fortalesa de l’estat del benestar és clau, però, com proven d’aplicar-ho amb més o menys fortuna en les sovint idealitzades societats del nord d’Europa, la protecció social no pot anar deslligada dels deures cívics, ni del respecte dels drets humans. A l’Alt Empordà, i a Figueres en particular, el mateix dret té a rebre ajudes socials un empordanès de vuit generacions com un nouvingut que, pel motiu que sigui, ha hagut de marxar del seu país. Els mateixos drets, els mateixos deures i l’obligació de complir les mateixes lleis. I vetar l’entrada de les dones en el teu bar no és un ni un tema «cultural», ni de «tradició», ni de «religió». És una il·legalitat i una indecència.

La setmana passada, l’Ajuntament de Figueres va multar amb 10.001 euros un bar del centre de la ciutat perquè tenia «vetada» les dones. I fins i tot, davant la seva falta d’utilitat, havia convertit el lavabo de dones en un magatzem, amb canvi de rètol inclòs. A Figueres, i a on sigui, ningú pot posar objeccions en què en una mesquita les dones i els homes resin en espais separats, perquè això forma part d’una religió. Però «vetar» les dones al bar no és religió, ni tradició cultural. Cohesionar les «dues o tres Figueres» que conviuen a la ciutat no és una feina fàcil. I, per fer-ho, s’han de deixar de banda tant els discursos i comportaments racistes d’uns com les mostres de poques ganes d’integració d’altres. Comportaments que, tant en un cas com l’altre, haurien de ser aïllats i deixats al marge per la resta de la societat.