Incertesa

Comencem un nou any. Un any que, segons l’horòscop xinès, a partir de finals de febrer quedarà sota el domini del Drac i amb la influència de l’element fusta. El drac és l’únic animal mític de tot l’elenc format pels dotze animals del seu zodíac, i presenta un any de desafiaments que, sembla, portaran més beneficis que problemes, però s’haurà de ser diligent, estar alerta, treballar millor i ser valent. O al menys això és el que diuen. En quan la fusta representa la renovació de la vida, doncs un arbre evoluciona segons les estacions de l’any. Però sobre tot aquest any que just començarem, sembla que serà un any ple d’incerteses... encara que, hi ha algun moment de la vida en aquest planeta, en aquest univers, on hi hagi certesa respecte al que ha de succeir i com? Normalment, si n’hi ha, no acostuma a estar al nostre abast.

I la incertesa ens aboca al dubte... però això és perquè ens han educat equivocadament. Ens diuen que hem d’estudiar per tenir una feina segura, i un sou estable, i una parella de per vida, i una família feliç, i un habitatge digne, i una salut de ferro, i una llarga vida... Però sabem que res d’això es cert. Potser per això ens aboquem a les assegurances diverses i variades, o a les queixes perpètues perquè alguna cosa no s’ha ajustat a les nostres expectatives. Perquè volem modelar la vida al nostre desig... i la vida fa el seu camí, sovint al marge d’aquests desitjos... i llavors ve quan ens desesperem i, en conseqüència –molt sovint– emmalaltim.

"La incertesa ens aboca al dubte... però això és perquè ens han educat equivocadament"

Hi ha una imatge que lliga amb aquesta idea de la incertesa i el fet de ser diligent, estar alerta, treballar millor i ser valent. Bé, n’hi ha moltes, però n’hi ha una que correspon a aquests temps més moderns, i és la del surfista fent equilibris sobre la seva taula. Té, el surfista, alguna certesa clara de com evolucionarà la onada? No. No pot tenir-la. L’únic que té és la confiança en la seva destresa per afrontar les derives de l’aigua i arribar sa i estalvi a la platja. Llavors... no som nosaltres -cadascú de nosaltres- un surfista fent equilibris sobre l’onada de la vida? I no seria, potser, la vida de cadascú, un surfista fent equilibris sobre la vida del planeta? podríem seguir? On s’acaba l’interdependència? A vegades creiem, amb equivocada certesa, que tot depèn de nosaltres. I de nosaltres, el que depèn és l’actitud de comprendre i adaptar-nos.