Opinió

Tren, transport universal

"La gent que ve de països civilitzats on realment hi ha una aposta ferma per optimitzar el transport públic, el viatge els ha de semblar tota una gimcana"

Tren sortint de l'estació.

Tren sortint de l'estació. / Europa Press

Un dels esports d’aventura més recomanable, especialment per als amants de les experiències surrealistes, és utilitzar el tren. L’usuari arriba a l’estació i observa curiós el taulell informatiu atent, busca l’anunci del seu tren i, oh, fatalitat! Llegeix: «Estimada hora de llegada»... i conscient del retard, el viatger entra en pànic –...al borde de un ataque de nervios. Al seu voltant un grapat de gent en la mateixa situació es desplaça amunt i avall amb una resignació ben interioritzada.

És encertat utilitzar la paraula «estimada», atès que ets plenament conscient que una altra vegada t’estimaràs més agafar el cotxe. Passa un temps preciós, perdut, que l’empresa ofereix de forma gratuïta per tal que el sofert client pugui gaudir plenament del meravellós paisatge de l’estació i fer, si ho desitja, fotografies per al record.

Més tard, per amenitzar l’estona, un eficient equip de megafonia marca Oráculo de Delfos, anuncia: «Próximo tren con destino...». Per fi!, tothom s’aixeca d’un bot i la veu metàl·lica amb una refinada educació continua: «Señores clientes, les rogamos que no crucen las vías...un tren puede esconder otro tren»... Al més pur estil Misión Impossible.

"Un dels esports d’aventura més recomanable, especialment per als amants de les experiències surrealistes, és utilitzar el tren"

El client content ja és dins el vagó mentre una curiosa pantalla l’informa: «temperatura exterior menos trenta grados», encara sort que som a dins! No passa res, forma part de l’espectacle, és només un valor aproximat. De totes maneres, el clima és un factor important, penseu que si neva, plou o bufa la nostrada tramuntana, el tren s’atura sense remei, i aplica el primer principi històric de Felip II: «El tren no ha venido a luchar contra los elementos». Lògic, el transport està pensat especialment per als dies de bonança, la resta és millor quedar-se a casa.

A la fi, l’usuari finalitza el periple i arriba, profundament agraït, al seu destí. Dins el vagó s’escolta un compartit sospir de triomf. De nou la veu metàl·lica informa: «Renfe agradece que hayan utilitzado sus Servicios». I, amb un excés d’optimisme, afegeix: «Esperamos tenerlos de nuevo a bordo y, al bajar, vigilen la distancia entre el coche i el andén»... no fos cas que, a sobre del retard, el destí final fos el Trueta.

Una darrera reflexió marca de la casa: la gent que ve de països civilitzats on realment hi ha una aposta ferma per optimitzar el transport públic, el viatge els ha de semblar tota una gimcana. En definitiva, senyors, un servei pèssim engalanat, això sí, d’una educació exquisida.