Figueres sí, gràcies!

Sovint la nostra societat gaudeix del plaer continuat de la crítica, del temptador menyspreu sistemàtic. És en realitat un vici força nostrat que practiquem sovint. Lloar qualitats o mèrits, produeix un cert desconcert, fins i tot, desconfiança.

Ens agrada d’allò més festejar el desànim, acomodar-nos pacients dins el confort de la queixa habitual, assaborint la dissort en tots els seus matisos, com si es tractés del nostre opi particular. A Figueres, de vegades la protesta més agra, ocupa més d’una conversa. Ignorant que la denúncia constant ofega sovint la possibilitat del desitjat canvi. És cert que no es tracta de vomitar promeses buides, però defensar tossuts el passat amb la rancúnia d’un rei derrotat, no ajuda. Rescatar un record daurat, recuperar la nostàlgia d’altres temps, passejant tothora un sentiment de naufragi, d’impressió febril d’orfenesa, ens trasllada obstinadament a un passat que ja s’ha fos.

"Malgrat que ferida, jo encara hi reconec la meva Figueres, esquitxada de problemes segur, però encara amb l’orgull valent de la ciutat que no es rendeix"

M’hi nego en rodó! No vull habitar dins la tristesa persistent, transitar tothora celebrant l’agre defalliment. Defenso la idea d’aprofitar tota aquesta energia per omplir un formidable sac d’idees. Fer senzillament que passin coses, si ens hi veiem capaços, ja som a mig camí. No soc cega, és cert que la nostra ciutat llueix un paisatge esgarrapat per la crisi, hi regna un desencís que alimenta el discurs tràgic, però no intentar res, és admetre d’inici la derrota.

Senyors, la vida encara batega a Figueres, contemplar la posta enrogida al castell de Sant Ferran, presumir de la identitat surrealista de l’elegant Torre Galatea o de l’encimat cloquer de l’església de Sant Pere, que galanteja radiant la majestuosa cúpula, ho demostra. Sense oblidar l’acolorit mercat de fruites i verdures, que farcit de colors llampants, engalana les places de la nostra ciutat.

Serveixin aquests exemples per destacar entre molts d’altres els actius de la nostra vila, que en aquests moments cal valorar més que mai. Malgrat que ferida, jo encara hi reconec la meva Figueres, esquitxada de problemes segur, però encara amb l’orgull valent de la ciutat que no es rendeix. Renunciem al martiri de fuetejar-nos tothora i treballem de valent per atrapar un futur millor.

Encara reconec un sentiment obstinat de pertinença, una vàlvula secreta que diligent s’activa quan algú malparla de Figueres, sempre amb agosarada impertinència. No ho admeto, encara que en hores baixes, sento la necessitat de respectar-la, despullant sense vergonya el meu amor incondicional i fidel per la meva en tramuntanada Figueres.

Consulta aquí totes les notícies de l'EMPORDÀ