La Funcional

La Funcional ha presentat a Figueres Diàlegs de Carmelites i Un cor normal, dues obres corals d’un teatre d’avantguarda que convida a la reflexió sobre la condició humana.

La peça representa el plantejament de dues comunitats reals, amb un senyal d’identitat propi de pertinença a una associació o congregació, de gais o carmelites, terrenals o espirituals, col·lectius compartint un objectiu comú: la defensa d’un estil de vida únic, diferent, malgrat la condemna social en forma de guillotina o virus.

L’obra planteja la defensa del bé comú per sobre del dret individual, un buidatge d’ego en un combat ferotge de l’home per conviure d’acord amb els seus principis i enfrontat alhora a les seves contradiccions. La dualitat eterna d’un esperit en essència imperfecte, fràgil i valent alhora, davant la injustícia.

Un elenc de magnífics actors construeixen personatges complexos que habiten un entorn advers de crua intolerància, d’hipocresia salvatge, homo homini lupus, ofegats per una societat indiferent que no escolta el seu crit de ràbia, d’impotència, de súplica per sentir-se estimats. La peça descobreix l’home de sòlida voluntat, aquell que no es rendeix, aquell que vol deixar empremta i no deixar-se esborrar del món.

Viatge al cor d’una pandèmia, la sida, de la mà de la Funcional Teatre

Cortada executa un treball de direcció impecable, d’alta qualitat i exigència, marca de la casa. Planteja un teatre de pell, que aixeca el llençol de l’aparença i despulla una realitat punyent, colpidora, que amaga l’íntim desig d’interpel·lar l’espectador, despertar una consciència que havia oblidat que tenia. Un coordinat treball d’equip perfecte sense fissures, on els actors suen la samarreta fins a traslladar al públic emocions àcides, descarnades que li fan trontollar l’ànima. L’acció dalt de l’escenari es vesteix d’una força especial, l’amor s’exposa en la seva màxima intensitat dins una atmosfera inquietant, minimalista on un sol objecte ho diu tot. L’obra submergida en una constel·lació d’imatges, música i so, recull fidel els testimonis cosits d’inseguretat, de por, davant la mort. L’angoixa deixa en silenci la platea, però hi ha present un alè d’esperança, suficient per no passar la clau i tancar la vida. La Funcional ho ha tornat a fer, ha defensat de nou el teatre de testimoni, innovador, compromès i, sobretot, necessari. Una obra que sense la seva determinació no veuríem mai a Figueres. Felicitats, per un projecte excel·lent que aconsegueix la fidelitat imantada de l’espectador en forma d’aplaudiment entusiasta, testimoni de l’agraïment d’un públic que és definitivament tot seu.

Consulta aquí totes les notícies de l'EMPORDÀ