Del mòbil

Estic fent un experiment que no sé si em portarà a algun port concret o, senzillament, hauré perdut el temps. Bé, diuen que el temps no es perd mai, ja que de qualsevol vivència, sigui bona o dolenta, sempre se’n treu una experiència, i que el coneixement avança, precisament, arran de l’assaig i l’error que ens fa comprendre un nou vessant, i rectificar. Veuré què en trec.

Totes les persones que ja tenim una certa edat sabem que, quan érem joves, ens bellugàvem amunt i avall, quedàvem amb la gent i fèiem un munt de coses sense cap estri accessori que ens hi ajudés. Fèiem servir el cap, la intuïció, l’orientació espacial, etc.

Doncs bé, arran d’una sèrie de circumstàncies, he constatat –com si no ho sabés ja– que el mòbil, a part de facilitar-nos algunes tasques, serveix també –entre altres coses– perquè ens controlin en molts de camps: monetari, comercial, de gustos i tendències...

Llavors, el meu experiment es basa en... què passa si deixo el mòbil a casa? Quan hi torni, ja veuré quins missatges i trucades hi ha i com hi responc.

"Totes les persones que ja tenim una certa edat sabem que, quan érem joves, ens bellugàvem amunt i avall, quedàvem amb la gent i fèiem un munt de coses sense cap estri accessori que ens hi ajudés. Fèiem servir el cap, la intuïció, l’orientació espacial, etc."

I m’estic adonant que: quan tinc un moment d’espera, per la raó que sigui, la meva mà va directa a la butxaca a buscar el mòbil per veure què... però, com que no l’hi trobo, m’he d’ocupar mirant l’entorn que, sovint, és força més interessant.

Quan tinc un dubte, busco de seguida el mòbil per veure què en diu el «papa» Google, però, com que no el trobo, he de fer anar la memòria i la ment.

Quan he d’anar a un lloc nou, miro primer el mapa i m’ubico, però, si em perdo o em desoriento, pregunto a la gent que trobo... passa, però, que moltes vegades, a qui pregunto, en sap tant o menys que jo...

No em costa res dur diners a la butxaca i pagar cash, i així no dono beneficis extres als bancs. M’ajuda a estar en contacte amb persones que es troben més o menys lluny, però m’allunya de les que tinc a la vora.

No em representa cap angoixa no dur el mòbil a sobre, cosa que, ja de per si, és un gran què.

I que, almenys en aquesta època de la meva vida en la qual em trobo, no hi ha res que no pugui esperar unes hores.

Consulta aquí totes les notícies de l'EMPORDÀ