Opinió | Tramuntanades

Camions

«Entenc la impaciència dels camioners. Però han de recordar que quan ells s’enfaden també són capaços de col·lapsar fronteres i vies principals tot defensant el que creuen»

VÍDEO | Els millors moments de la protesta dels pagesos a l'AP-7 a Pontós.

Gemma Tubert / Gerard Vilà

Sabem que vivim en una societat –en un món– global on els enciams que es cultiven a una punta del continent es venen als nostres supermercats, i els que es cultiven aquí es venen a l’altre extrem, per posar un exemple exagerat. O almenys això em creia, que exagerava un xic, quan exposava aquest símil en alguna xerrada, o en algun sopar amb amistats, i volia posar en evidència que no consumir quilòmetre 0, almenys mentre sigui possible, és un atemptat contra el medi ambient. I potser la meva exageració no era tal.

En uns dies de bloqueig de les vies principals, gràcies a l’emprenyamenta del sector primari, s’han amuntegat centenars i centenars de camions en una especial processó de Setmana Santa avançada. La visió de l’autopista abans de la sortida Figueres-Sud (la meva zona, la qual jo veia, però suposo que la sortida de l’Escala estava igual), era de malson, de pel·lícula de fi del món. I encara que no ho semblés –dia a dia la visió era la mateixa– els anaven desviant en comptagotes cap a una banda i l’altra, col·lapsant bona part de la comarca (i una de les desviacions era per la C-26, coneguda com la de Borrassà-Ordis).

Llavors ens hem adonat de la quantitat de productes que es passegen amunt i avall. Perquè se suposa que tots aquests camionarros estan plens de productes que esperen ser col·locats en algun lloc o altre, provinents d’altres indrets més o menys llunyans.

I en situacions com aquesta, sempre hi ha qui perd la paciència i intenta fer drecera, quedant encallat entre les parets dels carrers estrets d’algun dels nostres pobles.

Entenc la impaciència dels camioners. Entenc que han de complir uns horaris i dipositar la càrrega en bon estat al seu destí. Però han de recordar que quan ells s’enfaden –per la pujada del gasoil, per exemple– també són capaços de col·lapsar fronteres i vies principals tot defensant el que creuen.

Quan un col·lectiu agafa tal decisió acostuma a ser perquè ha tocat fons. I és un toc d’atenció a una política portada des de despatxos i sense una visió holística de la realitat del país.

TEMES