Reflexions arran del temps

Segur que he parlat altres vegades del temps, però acollint-me a la mecànica quàntica, que el defineix com a circular i etern, puc tornar-ne a parlar sense por. I si a la vegada m’acullo al mètode científic que el defineix lineal i temporal, segur que no em repeteixo pas.

La qüestió és si és possible acollir-me a les dues visions a la vegada, la que diu que és circular i etern, i la que el determina lineal i temporal. I crec que sí, perquè les dues visions tenen una mateixa realitat implícita: el temps és sempre, i només, ara! L’ahir no existeix i el futur és incert...

Que hi ha coses que es repeteixen? Segurament, i això és si introduïm una tercera visió, la del moviment en espiral que, segons la proporció àuria, fa que periòdicament la línia es trobi en el mateix punt, encara que en alguna octava superior.

"Llegia que, al llarg de la història, els humans han vist la guerra com un art («l’art de la guerra») on les estratègies militars tenien un principi d’intel·ligència..."

Ho veiem en la situació mundial que avui fa ressonar tambors de guerra, una situació periòdicament viscuda. Avui amb tècniques més sofisticades que situen el conflicte en alguna octava més alta. El que no em queda tan clar és que l’escala humana (de valors) hagi també evolucionat. Llegia que, al llarg de la història, els humans han vist la guerra com un art («l’art de la guerra») on les estratègies militars tenien un principi d’intel·ligència...

Em costa descobrir aquest principi avui dia, on la vanitat, l’orgull i l’avarícia (per dir només uns quants qualificatius i sense excloure’ls dels avantpassats) belluguen els interessos d’aquells que les provoquen. Perquè no oblidem que, temps ha, a la guerra, normalment, hi morien els guerrers, però avui hi moren els ciutadans, xics i grans, sense cap mena de mirament.

Diuen que el temps ho cura tot... i no n’estic tan segura. Potser fa que les ferides no facin mal, o en facin menys, però sempre queden cicatrius que les recorden... i diria que són aquests records els que fan que, quan l’espiral transcorre per la mateixa freqüència, encara que més amunt, s’activi l’acció. Es diu que l’única solució a no repetir drames (del caire que siguin) és perdonant. Però... en som capaços?

Consulta aquí totes les notícies de l'EMPORDÀ