Tecnologia
100

L'imperi dels robots

Godzilla destrueix la ciutat: enderroca edificis, arrenca ponts i infraestructures, l'asfalt s'obre als seus peus, provoca incendis i explosions... És ficció, és clar. Les fingides malifetes del mític monstre japonès dels anys 50 van servir de punt de partida per a una exhibició de la potència robòtica del país nipó en l'últim 'Japan Mobility Show'.

En aquest escenari de caos que simula el provocat per un futurible desastre natural, robots d'última generació exhibeixen les seves capacitats per treballar colze a colze al costat dels humans en tasques on cal precisió, força i seguretat. La càmera d'un dron localitza una supervivent i una persona de rescat equipada amb l'Exoskeleton Robot Suit (un exosquelet de cos sencer) obre sense esforç una sortida per evacuar-la. Mentrestant, KaleIdo, un personatge gegant d'acer i altíssima tecnologia, mou runes a puntades de peu amb la seva força sobrehumana i aixeca en braços, amb suma delicadesa, el maniquí de proves que simula ser un dels ferits en la tragèdia recreada.

Un altre colós anomenat Archax fa també acte d'aparició al 'Japan Mobility Show'. Es tracta d'un robot dissenyat a imatge i semblança dels populars Transformers, que sembla haver estat dissenyat per ser la joguina favorita dels multimilionaris, però que aspira també a tasques més nobles i es podrà fer servir en situacions d'emergència.

Els nostres amics els cobots

La tecnologia -amb la robòtica com un dels màxims exponents- és un dels referents internacionals de la puixança de l'economia japonesa. Així ho fa palès el gran poder de convocatòria d'un altre macroesdeveniment, l'iRex. Pot ser que el terme soni a Parc Juràssic i l'època dels dinosaures, però res més lluny de la realitat: iRex és la gran fira internacional de robòtica, que se celebra a Tòquio i on els fabricants presenten les seves innovacions en un immens aparador amb vistes al futur.

Allà va presumir de músculs d'acer el germà gran de Kaleido, el Type 01. Un immens tors humanoide, amb la mirada tendra de WALL-E. Va ser desenvolupat per la companyia ferroviària del Japó per realitzar feines pesades i arriscades, i ja es fa servir per a grans projectes d'obra civil, ferrocarril i esteses elèctriques.

També es va presentar l'última versió d'Hinotori, una mena d'insecte robòtic de braços articulats, que és la tècnica més avançada en cirurgia mínimament invasiva i que, sota la guia del cirurgià, permet fer intervencions d'alta complexitat amb més precisió i seguretat.

Una cosa que tots ells tenen en comú, a més del 'made in Japan', és que són robots col·laboratius, també anomenats 'cobots'. És a dir, que han estat concebuts i dissenyats per treballar en estreta col·laboració amb les persones. Complementen la seva feina, ocupant-se de les tasques perilloses, pesades o repetitives, alleujant la càrrega física o mental, millorant l'ergonomia i la salut laboral en evitar accidents i lesions.

La indústria automobilística, el gran impuls del Japó com a superpotència robòtica del món

Països com la Xina i els EUA trepitgen l'accelerador en la carrera de la tecnologia i la intel·ligència artificial, fabricant humans com Optimus o Atles, cada vegada més perfeccionats. Tot i això, pel que fa a la tecnologia i al paper clau que juga en el camí cap a un futur pròsper i amb millor qualitat de vida, el referent continua sent el Japó.

Es donen diverses circumstàncies, històriques, socials i econòmiques que van convertir aquest país en l'abanderat de la revolució de la robòtica. De fet, l'impuls en la robotització de la indústria va jugar un paper crucial en la reconstrucció econòmica del Japó els anys posteriors a la Segona Guerra Mundial. I si hi ha una indústria clau en aquest renaixement econòmic, aquesta va ser la de l'automòbil que, a partir dels anys 70, es va convertir en un dels principals impulsors de la robòtica.

¿Quin rol juguen els robots en la indústria del motor? Ens fixem en l'exemple de Nissan per descobrir que, a les seves fàbriques, els braços dels gegants d'acer i les mans humanes s'intercalen en una dansa ordenada i precisa: els cobots col·laboren en tasques com acoblar peces, pintar carrosseries o processos que requereixen aixecaments freqüents o moviments repetitius, com afluixar perns o transportar components del motor.

Nissan aplica la tecnologia per aportar precisió, agilitat i seguretat als sistemes de producció. A les plantes hi treballen petits robots autoguiats que impulsen carros de peces i plataformes, cosa que fa que l'operació sigui més segura; altres robots s'utilitzen a la línia de producció per realitzar tasques pesades o repetitives que poden representar un risc per a la seguretat o l'ergonomia dels empleats; i també s'utilitzen diferents models d'exosquelets (de cames, lumbars i braços) que alleugen la postura i milloren l'ergonomia i redueixen l'esforç realitzat pels treballadors. En definitiva, milloren l'eficàcia, entesa en termes de prevenir errors, mantenir la qualitat, garantir que els treballadors s'alliberin de les feines monòtones i reduir la tensió i la fatiga de la feina.

Conviure amb els robots: el futur ja existeix al Japó

Mentre a la resta del planeta, un món habitat per robots segueix sent un escenari del futur, la convivència entre humans i robots és ja una realitat a les urbs nipones, de manera que simpàtics androides donen la benvinguda a tothom que visita el país, en aeroports, centres comercials, hotels, restaurants, espectacles i fins i tot en temples religiosos.

La religió és precisament un dels motius que esgrimeixen els estudiosos de la cultura nipona per explicar l'acceptació d'aquesta coexistència, ja que el sintoisme (la fe amb més arrelament al Japó, juntament amb el budisme) considera que tots els objectes tenen vida i ànima. De fet, ja al segle XVII existien els anomenats Karakuri, autòmats que funcionava amb engranatges i palanques de fusta. Des de llavors, éssers mecanitzats i tecnològics de la més diversa índole han format part de la cultura popular. Les ments de les generacions que han convertit el Japó en el principal fabricant de robots del món van créixer amb personatges mítics com Astroboy i altres que durant dècades han poblat les historietes del manga i l'anime.

Avui, els robots ajuden la societat nipona a donar resposta als seus problemes més urgents com els terratrèmols i els tsunamis o la baixa natalitat i l'accelerat envelliment de la població que ocasiona un doble dilema: el de la falta de mà d'obra i el de les cures de les persones dependents. Per això, un dels sectors més pròspers en el desenvolupament robòtic és l'àmbit de medicina, infermeria i cura de les persones amb dependència.

En aquest àmbit treballa Riba, un assistent geriàtric que és una gran ajuda per moure pacients hospitalitzats o ancians, del llit a la cadira, al bany, etc.; o HAL, pensat per ajudar persones amb mobilitat reduïda i que es controla, per molt de ciència-ficció que sembli, amb la ment: els sensors d'encefalografia que incorpora capten senyals cerebrals, per mitjà de la pell, i converteixen aquests senyals en moviment, fent possible la mobilitat sense necessitat de més ajuda.

Al Japó els robots són amics de l'home.

Al Japó, els robots són amics de l'home. És part de la filosofia de l'aposta nipona des dels seus orígens: no s'imaginen i es construeixen per substituir els humans, sinó per ajudar en feines pesades o arriscades i salvaguardar el seu benestar -com en els rescats en desastres naturals o com ha fet Nissan a les seves factories- i per fer-los la vida més fàcil. Tant és així, que també compleixen una missió important contra un altre dels problemes de les societats modernes: la soledat. Perquè sí, els robots japonesos -dotats d'ànima segons les creences sintoistes- també acompanyen.

Asimov