Opinió | Espais Blaus

El cap de Creus (3)

La previsió a l’Alt Empordà i al cap de Creus és que la sequera extrema vagi a més, en un marc de progressiva desertificació

Manifestacio a favor del clima.

Manifestacio a favor del clima. / Aniol Resclosa

Acabaré amb aquesta sèrie sobre el cap de Creus, amb el que podríem titular el cap de Creus i el «cigne negre». I no em refereixo a cap nova variant de cigne descobert al Parc Natural de Cap de Creus, a conseqüència de l’actual invasió d’espècies. Em refereixo a aquella variable inesperada, succés d’impacte imprevist (sí que previst per la prospectiva climàtica) que per menystingut, ignorat o en algun cas silenciat, pot irrompre en procés (no cal que es produeixi de la nit al dia) en aquesta contrada empordanesa fruit del canvi climàtic regional o local, per la tropicalització creixent, o fruit del canvi climàtic global per la dislocació dels corrents marins a l’Atlàntic Nord i les escalfades aigües de la Mediterrània. La sequera extrema que encara tenim, no ho oblidem, malgrat les últimes pluges, n’és un clar indicador. I cal afegir, segons diferents estudis científics, la previsió a l’Alt Empordà i al cap de Creus que aquesta vagi a més, en un marc de progressiva desertificació.

Que ningú se sorprengui, ni s’esquinci la vestimenta. Reconèixer aquesta realitat és reconèixer ja avui que Tarragona és la cinquena província espanyola, en procés més avençat de desertificació. I no ignorar les dades, perquè no convé al sector turístic o per incapacitat de resposta. Ens agradi o no, ens hem d’adaptar a aquesta «nova normalitat climàtica, prenent mesures igual que hem de prendre mesures per evitar que vagi a més el canvi climàtic. Veure-les venir no és fer política.

Afirmar això, en segons quins auditoris, és políticament incorrecte, ja que sembla que el gruix de l’establishment comarcal s’hagi conjurat per ignorar tant les causes com els efectes locals del canvi climàtic, com si el cap de Creus fos una illa on mai passa res. Però passa. El nivell del mar va augmentant, les ones de calor marines cada vegada són més presents, les nits roents ja treuen el nas (de 30º), deixant enrere o com a normals, les tòrrides (de 25º) i les tropicals (de 20º), les tempestes i els episodis extrems com tornados, esclafits i altres, proliferen i així podria continuar. Continuem sense tenir suficients refugis climàtics per a la població més vulnerable, confonent-los a més amb piscines. I, per cert, ni cas al recent informe de la Comissió Europea, on s’explicita que el 75% de la població de la demarcació de Girona està en risc per episodis extrems. L’índex més alt d’Europa. Prou evidències per implementar un pla de xoc que hauria de ser prioritari a tots els ajuntaments del cap de Creus, amb suport de la Generalitat i amb concurs del màxim d’entitats de la societat civil.