Futbolistes al ring

Fa molt temps que s’aprecia un augment de l’agressivitat als camps de futbol. No m’estic referint només als jugadors professionals, aquells que, al cap i a la fi, surten a la gespa a defensar el seu pa de cada dia. Parlo també de les aficions, que cada vegada tendeixen a portar-se més com a energúmens que com a persones civilitzades.

Mai la violència és justificable, però en cas de produir-se, un servidor entendria millor les tibantors en l’esport professional, que és allà on es remenen milers d’aficionats, grans contractes, cessions de drets d’imatge i esponsoritzacions milionàries.

Cosa més estranya és quan les esmentades conductes es produeixen dins l’àmbit del futbol formatiu, que cal recordar que és aquell espai dedicat a l’educació en esports i valors al nostre jovent. Lamentablement, puc parlar en primera persona perquè tinc fills que han jugat a futbol de manera amateur durant molts anys de la seva joventut i us puc afirmar que el que observo, tant al camp com a les graderies, és una desconsideració i irracionalitat in crescendo.

"Qui crida, insulta o, molt pitjor, agredeix, és perquè és maleducat, irrespectuós o violent. Ja n’hi ha prou, no donem la culpa al futbol d’allò que no la té!"

Sense anar més lluny, en dues ocasions durant aquesta temporada, he vist com alguns pares atemorits han hagut de trucar als Mossos d’Esquadra per poder sortir del camp a causa de conats de violència en un partit categoria juvenil. La veritat és que en cap dels dos casos s’havia presenciat un partit amb actituds bel·licoses sobre el rectangle més enllà de la impetuositat de jugadors adolescents. Senzillament, algú encén la flama «que si aquest m’ha dit o m’ha fet això o allò...» i comença un desordre que deriva en aldarull per acabar a vegades en campi qui pugui o batalla campal dels que no es lliuren, per activa o per passiva, ni jugadors, ni tècnics ni els pares.

Ja sé que el futbol treu el pitjor de nosaltres, però no ens descobreix coses que no som. Qui crida, insulta o, molt pitjor, agredeix, és perquè és maleducat, irrespectuós o violent. Ja n’hi ha prou, no donem la culpa al futbol d’allò que no la té!

Com afirma la dita: «El futbol és allò més important de les coses que no són importants». Honorem-lo com es mereix i no deixem que es profani per part d’aquells que s’anomenen adults però que són més curts de gambals que una medusa.

Consulta aquí totes les notícies de l'EMPORDÀ